Vaig tenir la sort i el goig d'assistir al concert de retrobament entre Ton Rulló i Jordi Pegenaute en la 1ª Mostra de Cançons d'Autor del Teatre de Ponent de Granollers. Era un plujós diumenge 10 de juny del 2001. Va ser una sessió emotiva, entre amics, que va esdevenir, qui sap si sense voler, l'embrió de l'actual Ton Rulló i la Pegebanda. En aquells moments em vaig preguntar si Ton Rulló encara existia, artísticament parlant, és clar. En el record em quedava la desafortunada desfeta de T.R. al costat de Jordi Pegenaute, a mitjans dels anys vuitanta.

L'activista cultural, cineasta i poeta de Granollers Lambert Botey va ser qui va enredar Ton Rulló per participar a la Mostra de Cantautors. Els cronistes expliquen que la fi del retir daurat del Ton va ser després d'un partit de futbol sala. Cada setmana una colla d'amics inquiets que responen al nom de Dr.Gomes (o Pare Honorio Gomes), es troben per jugar. A l'alineació de l'equip també hi és Jordi Pegenaute. La veritat és que mai els he vist jugant a futbol sala i no tinc gaire interès per saber si remenen bé la pilota. Però sí que conec, des de fa molt temps, el talent de Jordi Pegenaute, un dels guitarristes i músics més rellevants que han sortit de Granollers en les darreres dècades.

A Ton Rulló el vaig seguir amb Coses, sobretot a l'època de les Sis hores de cançó de Canet. La imatge que tinc gravada és aquella impressionant cabellera voluminosa i la força tel·lúrica dels directes mentre cantava "Au jovent" amb una actitud rockera impròpia d'un cantant de folk. Després de T.R li vaig perdre la pista fins que va aparèixer a la Mostra de Cançons d'Autor al costat de la Karina Vizcaíno, una cantant que vaig tenir el gust de seguir amb Squizo Family i La Rural Company. També vaig descobrir un gran expert en la mandolina i el bouzouki com és Anjel Salanueva. Emocionat per aquella actuació tan especial, i endut per l'entusiasme del moment, vaig definir a Ton Rulló com un cantant com una casa de pagès. El que he de dir sense cap mena de vacil·lació és que aquell concert va ser una capsa de sorpreses, entre altres poder revisar una faceta desconeguda de Jordi Pegenaute, la de cantautor, tot recordant els orígens amb Butifarra. Però el que més em va alegrar va ser la maduresa vocal de la cantant Karina Vizcaíno, amb una interpretació molt suggerent de la cançó "Mujer" que Ton Rulló va compondre per a ella.

Sis anys després ha aparegut aquesta petita joia, "Fora lo dogal!". Dotze perles fetes cançons, algunes extretes del cançoner popular, adaptades per Ton Rulló i amb encertats arranjaments de Pegenaute, i altres signades totalment per Rulló. Pel meu gust, brilla com un diamant la que tanca el disc, "Moro errant". Ah! Abans que se m'oblidi: una de les cançons que van ser més aclamades en aquell debut al Teatre de Ponent del 2001 va ser "Bona nit" -mateix títol que el darrer disc de T.R.-, i que també podeu escoltar a "Fora lo Dogal!". Jo també us desitjo que passeu una bona nit degustant una de les formacions més esplendoroses de la nova renaixença del folk, la tradició i la música popular catalana d'avui dia.

Jaume Camprubí Roca
Periodista i crític musical. Granollers.

El Ton Rulló va néixer a Tàrrega el 14 d'abril del 1950. Als tretze anys, i per la feina del pare, la família va traslladar-se a Viladomiu Nou i allà el Ton va créixer, va fer amics i hi va viure fins que als vint-i-tres anys va marxar a Barcelona. Actualment viu a Santa Eulàlia de Ronçana -un poble que també té de veí al Jaume Arnella-. Des dels anys viscuts a Viladomiu el Ton té molts amics al Bages. De fet la seva carrera musical es pot dir que va iniciar-se a Manresa formant part del grup de poesia i cançó La Roda, una mena de Setze Jutges del Bages que es reunien els diumenges a casa del Quim Sivillà i on hi havia, entre altres, els germans Josep i Margarida Pich i el Manel Lluís Tatjé. Amb la Roda va actuar per diversos teatres i locals de Catalunya fins que el sallentí Jordi Fàbregas va proposar-li a ell i al seu amic Miquel Estrada formar el grup Coses. Coses va irrompre amb força al panorama musical català dels setanta. Va formar-se al 1974 i al 1976 apareixia el seu primer LP "Via Fora!". Aquell mateix any van ser els encarregats d'obrir les Sis hores de cançó de Canet. Al 1977 publiquen "Ara és demà" i al 1978 el seu tercer i últim disc, "Perquè no s'apagui l'aire". Un any després, al poc de publicar aquell disc, i després d'una vida curta però intensa, Coses es desfà i Ton Rulló juntament amb el Miquel Estrada i el Miquel Àngel Tena es dedica a presentar per les escoles l'espectacle "Cançons de festa i de feina" un recull de ccançons tradicionals. Al 1984 les seves inicials van donar nom a un grup de rock, TR, amb el que va publicar quatre discos: "Barna" (1985), "Carn de canó" (1987), "Fills de la llum" (1989) i "Bona nit" (1990). Al 1991 amb el Miquel Àngel Tena i la Rosa Zaragoza varen fundar La Rural, un grup que interpretava cançons populars i tradicionals catalanes amb el que van editar un disc, "Terra". Va ser al 2001 i d'una manera impensada -a rel d'un festival de cantautors celebrat al Teatre de Ponent, a Granollers, i on un amic el va apuntar sense ni tan sols demanar-li- que va néixer l'actual grup: Ton Rulló i la Pegebanda. Feia anys que el Ton i el guitarrista i productor Jordi Pegenaute compartien -encara ho segueixen fent- unes hores de futbol a la setmana. Així doncs li va demanar que l'acompanyés en aquella actuació tan inesperada. Allà van coincidir amb la Karina Vizcaino i l'Anjel Salanueva i fruit d'aquell concert (10 de juny del 2001) va néixer Ton Rulló i la Pegebanda, un grup que en alguns concerts es presenta amb una formació més àmplia. El seu primer disc "Fora lo dogal", editat l'any passat, ha estat escollit per la revista Enderrock com el segon millor del 2007 en l'apartat de música folk.