El grup Tok de prop té escassos mesos d'existència -pràcticament els mateixos que portem d'aquest 2007- però els seus tres components poden presumir d'uns extensos currículums musicals. El Jordi Camp va créixer en un ambient familiar que va propiciar la seva vocació musical i als dotze anys, juntament amb el seu pare i el seu germà Manel, ja tocava la bateria en un conjunt de nom Els Players. Després, estudiant a la universitat, toca la guitarra a diari amb el grup del Frank Dubé. També va acompanyar un temps el llavors cèlebre cantant Francisco Heredero. Després, a principis dels setanta, amb el seu germà Manel, el Santi Arisa i el Martí Brunet formen Fussion, un grup que amb només sis anys d'activitat ja es va convertir en històric. Des d'aquell moment el baix va ser el seu instrument. Desfet Fussion, acompanya alguns cantants -entre els quals Miguel Gallardo, amb qui va fer una gira per Amèrica- i a mitjans dels vuitanta s'integra a l'orquestra Cimarrón. Després de dinou anys d'intensa activitat amb Cimarrón, actua en múltiples formacions de jazz -Manel Camp Trio en seria una de les més importants-, acompanya cantants com el Joan Isaac i participa com a músic d'estudi en diverses gravacions. Actualment és professor a les escoles municipals de música de Sant Vicenç de Castellet i de Puigreig. El Xevi Camp, fill del Jordi, es va decantar des del principi per la bateria i als seus trenta-dos anys té una llarga experiència amb aquest instrument. Ara n'és professor a l'Esclat i a l'Escola Municipal de Música de Santpedor. Es va iniciar amb grups locals com Ves de préssec i Camàlicz i més tard va tocar en formacions com la de Santané y su gran orquesta o la Tribu del Santi Arisa. Va ser un dels creadors del desaparegut grup Sapo, amb els que va gravar dos discos. També n'ha gravat un amb els N'funkats i amb la formació jazzística Odd Trio. Porta onze anys amb el grup lleidatà de versions De noche. L'Elisabet Soler, de Sant Vicenç de Castellet, ve del món del clàssic. Tot estudiant piano al Conservatori de Manresa es va sentir atreta pel cant i va acabar els estudis de líric. Al mateix temps cantava rock al grup No hi som, rondava els vint anys. Més tard s'interessaria pel jazz i estudiaria cant modern al Taller de Músics de Barcelona. A partir de llavors ha participat en múltiples projectes, inclòs el teatre musical, i ara mateix, amb set noies més, forma part del Grup vocal Eumèlia que acaba de publicar el disc "Mahalta" amb poemes musicats del Màrius Torres. És professora a l'Escola de Música de Sant Vicenç de Castellet. La idea de formar aquest trio la va concebre el Jordi Camp el passat Nadal a partir d'escoltar alguns discos de la cantant Tokunbo Akinro, una anglesa que interpreta versions i cançons pròpies amb una instrumentació molt bàsica. El Jordi va pensar de seguida amb la seva companya a l'escola de Sant Vicenç com la veu ideal per al seu projecte que havia de ser només d'una veu i un contrabaix. Després va voler ampliar l'acompanyament amb una percussió i no li va costar gaire pensar en qui ho hauria de fer. Així ha nascut Tok de prop, un grup de versions amb una formació ben austera i ben original que recrea estàndards del pop internacional i que fins ara s'ha presentat en petits locals i en concerts organitzats per diferents escoles de música. Estem encantats de tenir-los al Club de la Cançó i us els presentem gairebé com si fos una estrena.