 |
A través del temps, s'han intentat moltes definicions de la poesia, totes possibles, totes legítimes; totes elles són grills de la taronja, però cap no és, per ella mateixa, la taronja. Riques de matisos, totes aquelles definicions ens aproximen a una realitat inefable que percebem clarament però que, tanmateix, no es deixa encotillar i, quan la volem empresonar amb les paraules, se'ns esmuny entre els dits, com una almosta d'aigua.
En aquest paisatge multiforme i policrom de la recerca poètica hi ha hagut, també des d'antic, un corrent que ha apostat pel maridatge entre la paraula i la música. De fet, la tradició de la paraula cantada es remunta a èpoques ben reculades de la humanitat, i és de la cançó lírica que va néixer l'expressió poètica, ja que per mitjà de la cançó els humans poden explicar vivències i emocions, tant personals com col.lectives.
A la segona meitat del segle vint es va popularitzar un gènere de cançó que va trobar un ressò especial a casa nostra, per la seva qualitat intrínseca, però també per les circumstàncies polítiques i culturals que tothom té ben presents. Aquesta cançó, que ja fa temps que ha deixat de ser nova --i que no hi ha cap necessitat que ho sigui-- ha creat, amb tota la seva varietat de registres, un llenguatge específic, hereu de la tradició trobadoresca, que recorre com un calidoscopi l'àmplia gamma de les nostres experiències i dels nostres sentiments.
Toni Subirana és un artista que gaudeix de la doble nacionalitat barcelonina i empordanesa, i que ha aportat a aquest àmbit una veu pròpia i una personalitat artística que s'han anat consolidant a força de deixar-se un munt d'hores als escenaris i als estudis de gravació. Així ha anat construint un estil basat en la proximitat, en la projecció d'una mirada càlida sobre aquells personatges i situacions més propers. Amb això, Subirana no només els fa justícia a ells, atorgant-los el protagonisme que mereixen, sinó que ens fa el favor d'il.luminar-nos, lúcidament, allò que són els autèntics fonaments de la nostra quotidianitat.
Toni Subirana elabora les seves cançons amb la minuciositat d'un artesà, i per això acostumen a ser un veritable tractat de bon gust: els mots ben escollits, sobre una melodia que no es deixa endur pel parany de l'estricta facilitat; l'estructura harmònica treballada a fons i una interpretació que convida l'oïdor a entrar en un món que, al capdavall, també és el seu. Per això, l'audició atenta de la seva obra constitueix un exercici saludable, que ens connecta amb la poesia de la vida en la mesura que sap fer dringar els ressorts més sensibles que hi ha a dins de cadascú de nosaltres.
Miquel-Lluís Muntané
Escriptor i periodista
|