Pete Seeger... no, no cal que us digui qui era, quan va néixer, quants discos va fer... Això es troba fàcilment a la xarxa. M'agradaria fer-vos cinc cèntims del que representa per a mi ( i per a molta altra gent, segur) aquest home, aquest homenàs. Per mi va ser, és i serà sempre un mestre. Era un home que no tant sols cantava, sinó que també feia cantar i feia que les seves cançons penetressin els esperits del públic i passessin a formar part del gran cançoner col·lectiu de cançons "sense amo". Som molts els que diem "tal o tal altra cançó la canta" en Pete Seeger", però no ens atrevim a dir que "és d'en Pete Seeger". I es que en Pete Seeger va fer moltíssimes cançons, però també en va popularitzar moltíssimes d'altres que no eren seves. Ell sabia que les seves cançons eren armes de construcció massiva. Per això, quan tenia necessitat de dir o denunciar alguna cosa, si trobava una cançó que ho digués, la cantava, i si no, se l'inventava. Les seves cançons diuen coses, denuncien coses, fan propostes constructives, obren horitzons i esperances. Les seves cançons lluiten, i vencen, o venceran. Estem vivint temps de mentides i de trampes, d'enganys i de menyspreu institucional, però també, potser com a resposta, temps de revolta, de reconstrucció, de realitzar somnis. I les cançons de Pete seeger es fan més presents: "abans de ser un esclau, enterreu-me sota el fang", "un món rodó i preciós: què més puc voler?", "el arroyo de la sierra me complace mas que el mar", "tenim un temps breu i un camí molt llarg", "tots junts vencerem!"," pam a pam, solc a solc, el jardí anirem fent gran". I avui li fem un homenatge: "quan els meus dits, vella guitarra, restin callats, que un jove et canti". L'August Garcia, en Pep Gasol i en Rah-món Roma són els Seeger's. Tots tres han traduït i adaptat moltes cançons d'en Pete Seeger. En Rah-mon, a més, és un animador prolífic, i en Pep i l'August, deixem-ho dir, també ho son però no exerceixen. També cantaran i faran cantar en Lluís Atcher, animador veterà i l'Amadeu Rosell, l'animador més veterà, segurament, i molt bon amic d'en Xesco Boix, que com sabeu, va fer conèixer les cançons i la manera de cantar d'en Pete Seeger al nostre país. Canteu de gust, doncs, i feu-ho fort, sense cap vergonya. Deixeu-vos seduir que cantar desafinant és fantàstic... i si algú afina farem un disc!!! Abraçades!

Lluís Pinyot
Animador infantil

El passat 27 de gener Pete Seeger moria a Nova York, la ciutat que el va veure néixer el 3 de maig del 1919. Tenia 94 anys. Fill de pare musicòleg i mare violinista, va treballar a l'arxiu de cançons folk de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. Aviat va descobrir el llegat folklòric nord-americà i més tard tot de músiques d'arreu del món. Al 1940 va conèixer al Woody Guthrie i amb ell va formar el grup Almanac Singers. Cantaven cançons de lluita obrera, però per pressions polítiques el grup va desaparèixer. Més tard, a principis dels anys 50, tornaria a l'escena amb el grup The Weavers, popularitzant la música folk entre el gran públic. Pet Seeger havia militat a les joventuts comunistes i entenia la cançó com una arma de lluita. El seu exemple musical i polític va marcar les generacions emergents de llavors: Bob Dylan, Joan Báez, Víctor Jara... i més tard Bruce Springsteen. Tot i que va composar una part de les cançons que cantava, la gran tasca del Pet Seeger va ser la de difondre cançons de molts països que després arrelarien en el repertori d'altres músics llunyans i acabarien quallant en la gent, passant a formar part del patrimoni popular. A Catalunya en tenim un magnífic exemple. Gràcies a les traduccions que van fer el grup de Folk i, molt especialment, el Xesco Boix, l'obra de Pete Seeger s'ha anat transmetent de generació en generació i ara cançons com"Kumbayà", "Vull ser lliure" o "Tots junts vencerem" ja són clàssiques... però absolutament vigents. Quan El Club de la Cançó va decidir organitzar-li un homenatge al Pete Seeger vam pensar en dos manresans que porten més de quaranta anys cantant les seves cançons: el Lluís Pinyot i el Pep Gasol. El primer es va entusiasmar amb la idea però no hi ha pogut ser, però el Pep sí, i ell s'ha cuidat de reunir els altres companys que cantaran aquesta nit. Fa uns anys, ell, el Rah-mon Roma i l'August Garcia van formar un trio per cantar les cançons del Pete Seeger a un festival folk a Castellar del Vallès. Es van posar el nom de Seeger's i animats per l'experiència han anat mantenint aquella formació que un dia vam poder veure a Manresa, a l'antic Via Fora. Aquesta nit seran els tres a a El Sielu. I també hi seran l'Amadeu Rosell i el Lluís Atcher. Tots són de Manresa, excepte el sabadellenc Rah-mon Roma. Des de la pura afició del Pep Gasol (que és biòleg) fins a la professionalitat de l'Amadeu Rosell (músic de tota la vida), tots han estat fent música durant molts anys i tots han sigut (o són encara) animadors infantils. S'uneix a ells el Santi Arisa, admirador de sempre del cantant folk nord-americà que també ha volgut participar en aquest homenatge. Amb ells, i amb la participació imprescindible de tots els que avui farem de públic i de cantants a la vegada, recordarem l'home que ens va descobrir aquelles cançons que ens van ajudar a ser més crítics i, potser, millors persones. Ens agradaria, i és molt possible, que aquest concert que tindrem aquesta nit al Club es pugui repetir en algun altre escenari i que llavors hi sigui també el Lluís Pinyot a qui trobarem a faltar aquesta nit.