Al llarg del nostre camí ens anem creuant amb milers de persones; algunes volgudes, d'altres no tant; algunes imprescindibles, d'altres no tant. L'any 1992 Sau va aparèixer a la meva vida. Ells, sens dubte, formaven part dels imprescindibles (i dels volguts, és clar!). Eren tan volguts -i tan imprescindibles- que vaig treure'm un munt d'hores de son per veure'ls; vaig recórrer Catalunya, el País Valencià i les Balears per no perdre'm un concert, i fins i tot, vaig obviar els esperats viatges de fi de curs per seguir-los fins a Alemanya. De fet, es pot dir que vaig créixer al seu costat, i el millor de tot és que ells em van permetre fer-ho. Per això sovint penso que, en part, sóc com sóc gràcies a Sau. No sé si mai han estat conscients de la importància que han tingut per a mi i per a moltes altres persones que, com jo, se sentien estretament lligades a la seva música, a la seva manera de fer i, per què no dir-ho, a ells mateixos, al Pep i al Carles, al Carles i al Pep. Sau va constituir la banda sonora de moltes vides i, al seu voltant, tots plegats vam anar teixint una història inoblidable, farcida d'anècdotes i bones amistats, en la qual estic orgullosa d'haver participat. Quan jo els vaig conèixer, Sau eren ja un dels grups més destacats del panorama musical de casa nostra, però això no els va restar forces per cuidar totes i cadascuna de les persones que els anàvem a veure; al contrari. Per això són tan volguts, per això són tan imprescindibles, perquè han estat tan grans damunt l'escenari com entre bambolines. Jo ja els hi vaig dir en més d'una ocasió, però potser ara és el moment de repetir-ho: gràcies per haver-nos deixat compartir aquest viatge amb bitllet de primera classe! I gràcies a tu, Pep, per ajudar-nos a recordar-lo de nou!

Mar Casas
Seguidora i amiga de Sau i Pep Sala

Pep Sala i Bellavista va néixer a Vic el 17 de juliol del 1960. Des de petit va sentir-se fascinat per la música i de ben jove ja va formar alguns grups. Als disset anys va marxar per primer cop a la Gran Bretanya, on, anys més tard, hi estudiaria música. Allà treballa de compositor de bandes sonores per a la Warner Bros i arriba a formar part de dos grups escocesos abans de tornar a casa a mitjans dels vuitanta. Crea l'Escola d'Estudis Musicals de Vic on, el 1986 i durant la gravació d'un programa pilot per a TV3 -que mai es va arribar a emetre-, hi va conèixer el Carles Sabater. D'aquell encontre va sorgir una amistat per sempre i un dels grups més importants del panorama català, Sau. Al 1988 van treure el seu primer disc, "No puc deixar de fumar". Van seguir "Per la porta de servei" (1989) i "Quina nit" (1990) on hi figuraven alguns dels que serien els seus grans èxits. El 1991 publicaven "El més gran dels pecadors" i aquell mateix any participaven a un macroconcert de rock català que es va celebrar al Palau Sant Jordi de Barcelona juntament amb Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït. Al 1992 arribaria el directe "Concert de mitjanit" on hi eren Robbie Roberston, Luz Casal (que enregistraria la versió en castellà de la seva popular cançó "Boig per tu") i Phil Manzanera. El 1993 durant l'any sabàtic en què Carles Sabater aparca el grup per treballar com a actor, Pep Sala es dona a conèixer en solitari com a Pep Sala & La Banda del Bar i edita el disc "Fins que calgui". Al 1994 Sau retorna amb "Junts de nou per primer cop"; al 1995 edita un disc bàsicament de versions alternatives, "Cançons perdudes, rareses i remescles", i al 1996 publica el seu setè disc "Set" al que seguirien "Bàsic" (1997) i "Amb la lluna a l'esquena" (1998). Al 1997 Pep Sala & La Banda del Bar trauria un segon disc, "Paranys de la memòria". La gran aventura de Sau s'acabaria abruptament el 13 de febrer del 1999 amb la mort sobtada de Carles Sabater al camerino després d'una actuació a Vilafranca del Penedès. Des de llavors Pep Sala ha seguit cantant en solitari i ha publicat nou discos més: "Nascuts en la boira" (1999), "Carpe diem" (2001), "Una nit amb orquestra" (2003), "Crítica de la raó pura" (2004), "Concert de la raó pura" (2005), "Un petit moment de dubte" (2006), "Cants de pau" (2006), "Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps" (2008) i "Anatomia de la relativitat" (2009). A banda dels seus discos i els seus concerts, Pep Sala, ha compost música per a pel·lícules, obres de teatre, espectacles de dansa... i també ha fet sintonies per a programes de ràdio, de televisió i d'espots publicitaris. El passat 15 de novembre, a Barcelona, al Palau de la Música Catalana, Pep Sala va fer un concert molt especial recordant els 25 anys de la fundació del grup Sau. Va ser també l'ocasió per acomiadar-se durant un temps dels grans escenaris fins a recuperar-se d'una tendinitis crònica al canell. El concert d'aquesta nit doncs, podríem dir que és una actuació extraordinària per molts motius però el principal serà poder-lo tenir a ell, acompanyat pel músic Joan Antonell, en un escenari tan proper com el de El Sielu i amb el repertori recuperat de la seva època amb Sau, el que va ser un dels grups més memorables del pop català.