Comença a fer anys però recordo com si fos ahir el dia que, de tant escoltar-lo, se'ns va fer malbé el casset de contes i cançons "La sopa de pedres", del Xesco Boix, que teníem a casa. Quin drama! Vam fer allò de desenrotllar la cinta amb un llapis i mirar d'aplanar-la perquè tornes a sonar. No ens en vam sortir. Havia funcionat centenars de vegades.

De la mà del nostre cosí Pep Gasol, també seguidor del Xesco i que s'havia dedicat també a l'animació infantil, amb els meus germans vam entrar al moviment escolta, on ens vam impregnar encara més de l'esperit i les cançons del Xesco. Ens divertíem amb "El gripau blau", ens emocionàvem amb "Un cel blau per sostre" i començàvem a entendre el missatge de "Ningú no comprèn ningú". Érem nens i ens costava mesurar la magnitud objectiva de les coses: vèiem el Xesco com una figura de talla mundial. Per això, aquell dia de 1984 que vam saber que havia mort, vam tenir una sotragada. El Xesco cantava amb aquella veu tan clara, comunicava amb aquella dolçor, transmetia una netedat de cor i una puresa d'esperit, que senzillament ens l'estimàvem de debò, com diria ell. També sembla que fos ahir que els monitors del cau ens duien a l'homenatge que li van fer a la plaça Espanya, el mateix 1984.

Aquells nens ens hem fet grans i ja no anem al cau, el Xesco fa més de 25 anys que no hi és, però el món avança cap a direccions tan fosques que més que mai convé gent com ell, que feia música per a infants però alhora lluitava per uns ideals i combatia injustícies amb la cançó i la paraula. La gent del CAE va tenir l'encert de reunir un grup d'animadors per crear l'Orquestrina Xesco Boix. És un orgull que la iniciativa hagi sorgit a la nostra ciutat, on el Xesco va actuar diverses vegades i que és bressol de tantes persones, grups i iniciatives relacionades amb la música folk. L'Orquestrina aplega gent amb un llarg recorregut i solvència en l'animació infantil i músics de diverses generacions. El projecte, autèntic, discret i voluntariós com el mateix Xesco, no té més pretensió que fer-nos reviure i recordar el seu esperit, però ha anat fent via i és tan obert i engrescador que admet col·laboracions a cada actuació. Els nens d'ahir, d'avui i de sempre esperem que sigui per molts anys.

Avui viurem, doncs, una d'aquelles cantades que a alguns ens transporta als dies en què anàvem de campaments. Els anys han passat i encara avui ningú no comprèn ningú. I malgrat que aquest vespre al Sielu no sentirem el sol damunt la cara, podem estimar-nos de debò, trobar-nos vius encara, i cantar sense cap por!

Joan Piqué
Periodista

L'Orquestrina Xesco Boix va néixer el 2009 al caliu de l'ambient generat amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la mort del Xesco. El CAE -el Centre d'Animació i Esplai de Manresa- va convocar a diverses persones i entitats relacionades amb els infants, el lleure i l'educació per tal d'aprofitar l'avinentesa d'aquest aniversari per recordar i potenciar la figura del Xesco Boix. Es tractava de recordar el personatge que, més enllà d'un animador infantil, va ser també tot un referent ètic al nostre país. D'aquella reunió en van sortir moltes idees i a mesura que va anar avançant l'"Any Xesco" s'hi va anar afegint gent. S'hi van implicar entitats com Imagina't, la Biblioteca Infantil, els mestres de l'Equip Lacenet, l'Òmnium Cultural... i persones com el Joan Morros, el Llorenç Planas, el Valentí Gubianas, el Carles Jodar, el Pep Tort, el Nasi Muncunill, el Ricard Reguant, el Lluís Pinyot, el Marc Sibila, el Pep Torras, el Lluís Atcher, el Manel López, el Josep Oliva, el Joan Vilamala, el Miqui Giménez, entre moltes altres. Hi va haver lectures de contes a la Biblioteca, es va editar una auca escrita pel Joan Vilamala amb els dibuixos de la Clara Oliveras, es van presentar dos llibres... I com a acte més participat es va representar el conte de "La sopa de pedres" en una jornada que va tenir lloc a la Plaça Major de Manresa. També s'hi ha d'afegir la pàgina web dedicada al Xesco (www.xesco.cat), una iniciativa nascuda en el mateix espai a rel de la proposta feta pel manresà Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat.
Aquell mateix any, els mestres de l'Equip Lacenet (www.lacenet.org) van presentar el seu "Projecte Xesco Boix" i ho van fer tot representant l'Auca del Xesco amb la participació de narradors i animadors. Va ser en la trobada preparatòria d'aquell acte i d'una manera impensada que va sorgir el nom d'Orquestrina Xesco Boix per identificar d'alguna manera al grup d'animadors que hi participarien. El cas és que el nom va quallar i, en l'espectacle que es va fer el dia de la representació de "La sopa de pedres", l'Orquestrina Xesco Boix va fer la seva segona actuació. La tercera va ser al desembre d'aquell 2009 a El Club de la Cançó. Des de llavors l'Orquestrina s'ha mantingut viva i d'una manera més o menys espaiada ha seguit fent actuacions allà on els han cridat. Avui tornen al Club amb la seva formació habitual: el Lluís Atcher , el Marc Sibila , el Pep Torras, el Miqui Giménez, el Lluis Pinyot, el Tito Latre i el Xavi Jo, tots ells vinculats al món de l'animació infantil i la música popular, bàsicament de Manresa i la comarca. S'ha de dir que a aquest grup d'animadors s'hi sol afegir algun invitat del lloc on actuen. Igual que fa tres anys, ens duran un espectacle basat en les cançons del Xesco més altres que han anat incorporant darrerament. I si aquella vegada el participant invitat va ser el Joan Vilamala, aquesta nit ocuparà aquest lloc un altre manresà, el Jordi Ribot, del grup ja desaparegut Els Convidats i ara integrant d'Abrília. Amb tots plegats a l'escenari tornarem a viure un festival folk i tornarem a tenir presents la persona i el llegat del Xesco Boix.