Hi ha cançons que a un el persegueixen. "Amália por amor" d'Ennio Morricone, interpretada per la Dulce Pontes, és una d'elles. En aquesta, es fa un sincer homenatge a la que hem de considerar referència absoluta en el gènere del fado: Amália Rodrigues (1920-1999). La considerada com "reina del fado" va percutir un gènere del que ha tingut a immensos representants com ho poden ser Carlos Paredes, Carlos do Carmo i, més properes al nostre temps, Dulce Pontes, Mariza, Mísia o Katia Guerreiro. Però també, una artista catalana de nom artístic Névoa. No és aquesta una consideració del signatari d'aquestes línies, sinó de tota una institució fadista com l'és és Cristina Branco.

Va ser en una altra vida, quan vaig tenir l'acudit de fer conèixer a Cristina Branco i Névoa perquè cantessin un o dos temes juntes. Va ser en el transcurs d'aquells dies que la Branco em va confessar que la Névoa era una fadista de cap a peus. Como se ela fosse portuguesa. Com si ella fos portuguesa.

Potser sigui per això que no em va estranyar gens que la Núria Piferrer, nom real de la nostra artista, hagi tingut també la necessitat de fer un homenatge a la Rodrigues. Un bloc de fados i cançons constitueixen el repertori d'aquest "Paraula d'Amália". En ell a part de poder gaudir de l'art de la Névoa, també ens podrem acostar a l'essència d'un gènere que troba la seva definició més bella en les paraules de Fernando Pessoa:

"va formar l'ànima portuguesa quan no existia i ho desitjava tot sense tenir força per desitjar-ho […] El fado és la fatiga de l'ànima forta, la mirada de menyspreu de Portugal al Déu en què va creure i que també el va abandonar"

Oriol Pérez i Treviño
Musicòleg i assagista

La Névoa és la Núria Piferrer, nascuda a Barcelona el 7 de juny del 1971. Als catorze anys va entrar a formar part del Cor juvenil de l'Orfeó Català, una entitat de la que ja havia estat cantaires els seus besavis. A l'Orfeó va ser-hi dotze anys i abans d'abandonar-lo, l'any 1994 forma, amb altres sis membres més, el grup de música tradicional "Lo poder del cant". Al 1995 ingressa en un altre grup de música d'arrel tradicional, "De soca-rel", i amb ells grava "Lo temps...". Al 1998 entra a "Dagoll Dagom" i durant un any se'n va de gira amb les versions catalana i castellana del musical "Pirates". Després s'incorpora al grup de música tradicional grega "Vradiaki" on interpreta "rebetiko", un estil de cançó semblant al fado. Seria a partir del 1999 quan iniciaria la seva incursió de ple en el fado, fent realitat un projecte que incubava al seu cap des de feia temps. El seu pare, enginyer industrial empleat d'una companyia portuguesa, va infondre un ambient lusòfil a la família que a la Névoa li va arribar, entre moltes altres coses, a través dels discos de grans intèrprets del fado. En estreta col·laboració amb l'Eduard Iniesta, al maig del 2000 presenta l'espectacle "Fados i fades" que donaria nom al seu primer disc. L'any 2002 apareix "Mar de fado" i el 2004, "Fado distraído". El 2006 estrena dos espectacles: "Cançons de la República", amb el guitarrista Mario Mas, i "Creuats pels estrets", música polifònica de la Mediterrània amb Toni Xucla, Helena Casas, Pep Coca i Joan Figueras. El mateix any participa amb una versió de "Cançó de l'amor petit" al disc d'homenatge "Per al meu amic... Serrat". Un any després estrena "Frida en el mirall", un espectacle de creació pròpia sobre la vida de Frida Kahlo. El 2008 arriba el disc "Entre les pedres i els peixos" i aquell mateix any actua a la Xina, a Macau, convidada per la comunitat portuguesa d'aquella ciutat. El 2009 publica "Névoa en directe" un doble disc que inclou l'espectacle "Estranya forma de vida", gravat a l'Auditori, més la versió en directe de "Entre les pedres i els peixos", gravat a Macau". El 2013 publica "Orlando" i "Névoa + Vicenç Solsona, vol. 1, The Jamboree". El 2019 "Névoa + Vicenç Solsona, vol. 2, Consciència de classe" i el 2021 el disc "Cançõns", amb la cobla la Flama de Farners.

Avui torna a El Club de la Cançó per tercera vegada, acompanyada pel guitarrista Vicenç Solsona, per presentar-nos el seu últim treball: "Paraula d'Amália". Un repertori de cançons totes amb lletra de l'Amália Rodrigues.