La música de la Mai em va arribar a través de la meva mare. Cap el 2004, ella i les seves amigues fitxaven l'últim dijous de cada mes a El Sielu, que és on va començar El Club de la Cançó. Allà va descobrir la Mai Meneses. Puc assegurar que la meva estima cap a la seva música és fruit de l'adoctrinament que va fer la meva mare amb mi, ja que part de la banda sonora de la meva infància va ser la seva música. Quina sort la meva! Avui, la sort és de les dues, que hem pogut venir juntes a escoltar les seves cançons.

L'any 2017 la Mai va tornar al Club de la Cançó i vaig poder escoltar-la en directe per primera vegada. Recordo que vaig sortir del concert enamorada de la seva música i d'ella com a artista. Va arribar per quedar-se, i així ha estat. M'ha seguit acompanyant en tot un ventall de moments, des dels més importants, a tardes de diumenge de manta i espelmes. La seva música cura l'ànima i t'acompanya, t'abraça i t'acarona. I d'això es tracta, no? De generar aquest "què sé jo" dins de cadascú de nosaltres. Allò tant difícil de descriure i tant fàcil de reconèixer.

Ella i les seves cançons t'atrapen a través dels cinc sentits. Igual que la seva veu delicada, única i tant especial. Només sentir-la cantar un segon, ja saps que és ella, senzilla. Cançons que són una carícia a l'ànima i que fan vibrar als qui les escoltem. La música tracta d'això, de generar "coses", de remoure l'interior, i alhora, d'ajudar a endreçar el cap i el cor. La Mai enganxa. I espero que avui cadascú de vosaltres surti d'aquesta sala amb les mateixes sensacions amb les que vaig sortir jo el 2017, amb ganes de més Nena Daconte.

Mar Ruiz Beleña
Seguidora de Nena Daconte

La història de Nena Daconte comença amb Mai Meneses (Madrid, 4-1-1978). La Mai va créixer en un ambient on s'apreciava molt la música i on el seu pare -sempre només entre els seus- tocava la guitarra i li agradava cantar boleros. Amb aquestes influències la Mai als onze anys ja tocava la guitarra i més tard va estudiar solfeig i piano. Durant uns anys va tenir un grup de rock en el que ella feia les cançons i cantava. Quan el grup es va desfer, ella ho va seguir fent sola. En grup o en solitari va actuar a petits locals de Madrid i també en alguns col·legis majors. En la seva vocació musical, però, hi havia un obstacle afegit que era la frontal oposició d'una família conservadora a què la seva filla es guanyés la vida tocant als bars. Havent suspès l'examen d'ingrés a la Escuela Superior de Canto, a casa li va retirar el recolzament a les seves inquietuds musicals i ella va cedir a les pressions i es va posar a estudiar Dret, seguint la tradició familiar. Un cop acabada la carrera va estar durant un any fent estudis de dansa i teatre musical. Després de presentar-se sense èxit a tres càstings per a diferents obres musicals, finalment va llençar la tovallola i se'n va anar, lluny de tot, a treballar al Registre de la propietat a Cuevas de Almanzora (Almeria). Va ser mentre era allà que un seu germà i uns companys de feina la van inscriure a les proves de la segona edició d'Operación Triunfo. Eliminada al cap de dues setmanes va aprofitar aquella empenta per fer el que sempre havia somniat: compondre cançons, cantar-les i viure d'aquesta feina. I aquí es on apareix el barceloní Kim Fanlo, guitarrista, baixista, productor... el seu gran suport en la seva primera etapa post Operación Triunfo. Era l'any 2002 i a partir d'aquell moment van decidir unir il·lusions i esforços, ella com a compositora i cantant i ell com a músic i productor. Al 2005 van batejar la seva unió artística amb el nom de Nena Daconte i es van autoeditar el seu primer disc, "He perdido los zapatos". Amb ell van aconseguir que la discogràfica Universal confiés en el seu potencial i els el publiqués al març de l'any següent. A partir d'aquell moment és van convertir en un dels grups més populars del pop espanyol i van rebre el Premi Ondas 2006 al millor artista revelació nacional. El 2008 van publicar el seu segon CD "Retales de carnaval" amb la cançó "Tenía tanto que darte" que va escalar els primers llocs de les llistes d'èxits. Després la Mai i el Kim es van separar i ella va continuar en solitari com a Nena Daconte publicant dos discos més: "Una mosca en el cristal" (2010) i "Sólo muerdo por ti" (2013). Després d'uns anys de molts alts i baixos, fa poc acaba de publicar el llibre autobiogràfic "Tenía tanto que darte. Amor, música, ansiedad, sueños y locura". Ara en una mena de renaixement personal i artístic ha publicat noves cançons i és a punt de treure un nou disc "Casi perfecto". És la cinquena vegada que la tenim a El Club de la Cançó. Ve a oferir-nos un concert acústic acompanyada a la guitarra pel Chema Moreno