La primera vegada que vaig sentir parlar de la Mone jo tenia 19 anys i acabava de llençar-me al enigmàtic món de la música... Quan la vaig veure sortir a l'escenari, amb la seva cabellera rossa, el seu "tiparro", aquella veu dolça i potent alhora, amb tots aquells matisos, aquell saber fer amb elegància...ho vaig entendre tot! Però aquella nit no la vaig conèixer personalment. Van haver de passar vuit anys, fins un dia que en Fede Sardà del Luz de Gas em va trucar per anar a cantar dues cançons amb la banda del Frank Mercader tots els dimecres. Em va dir que també vindrien a cantar el mateix dia la Susana Ribalta, l'Ana Luna i la Mone. El que nosaltres no sabíem és que aquell era el principi d'una gran amistat que dura fins al dia d'avui...Compartir els camerinos amb elles va ser una de les coses més divertides i enriquidores que he fet mai. Quin fart de riure! Què us puc dir de la Mone...doncs per exemple que el seu sentit del humor la fa encara més guapa i més intel·ligent..... La Mone és d'aquelles dones que vols tenir sempre a prop... i jo tinc la sort que viu a tres carrers de casa meva!. I això és una sort no només perquè sempre està disposada a fer-me el dinar si cal, sinó perquè ella em cuida com ho faria una germana. La Mone és lluitadora, afectuosa, valenta, divertida, posa amor i entrega a tot el que fa, amb ganes sempre d'aprendre i d'anar més enllà, sempre disposada a ajudar-te. Admiro moltes coses d'ella, però en particular la seva faceta d'actriu, perquè l'he vist superant-se a ella mateixa cada cop que afronta una nova aventura interpretativa, no només posant força mental, sinó també física. Ella té clar que "the show must go on". Perquè la música i el teatre no és una professió sinó un estil de vida. Però per no allargar-me molt i mantenir el misteri que hi ha darrera de l'artista, us diré que és un orgull per a mi presentar aquest concert tan personal. Perquè és així com la conec jo. Perquè el que farà aquesta nit és el que és ella en aquests moments. Aquesta nit veureu i sentireu a la Mone autora, amb cançons seves, cançons que li han sortit del cor i que ens expliquen una mica millor qui és. I també sentireu a la Mone actriu que ens cantarà cançons de musicals que ha interpretat en algun moment de la seva carrera i que ja són part d'ella, de la meva amiga Mone. Així que espero que aquesta nit en gaudiu tant com ho faig jo tots el dies.

Txell Sust
Cantant i amiga

Montserrat Teruel, Mone de nom artístic, canta des de sempre. Als quinze o setze anys ja era requerida per anar a diverses festes escolars on ella es presentava amb la seva guitarra i cantava les cançons del moment -i d'un determinat ambient-: Joan Baez, Lluís Llach... Va ser per aquell temps quan va conèixer a dos bons músics com el Feliu Gasull i el Jordi Amargós i amb ells va descobrir la bossa nova, el jazz i altres músiques. A partir de llavors tot es va precipitar i als divuit anys ja treballava per a la casa de discos Belter fent cors amb diversos artistes. L'any 1981 fins i tot va acompanyar a José Mª Bachelli a Dublín, al Festival d'Eurovisió. Però el seu autèntic bateig de foc com a cantant va ser quan va entrar a formar part del grup Factoria Musical amb musics de la talla de Jordi Bonell, Joan Albert Amargós i Lluís Vidal. Des d'aleshores fins ara la Mone no ha parat de fer coses i de viure de la música. Ha estat cantant de grups com Gatos Negros o Mujeres, ha fet cors i col·laboracions amb Gato Pérez, La Trinca, Albert Pla, Quimi Portet, Sopa de Cabra i Joan Isaac, entre altres. Ha posat la seva veu a diversos anuncis i també a pel·lícules d'animació com "La bella i la bèstia" i "Mulan" -en les versions catalana i castellana- i a "El Príncep d'Egipte"-també en els dos idiomes-, interpretant al personatge de Sephora a qui en la versió original hi posava la veu la Michelle Pfeiffer. Fora d'això s'ha prodigat d'una manera especial cantant en diferents programes televisius a diverses cadenes fins que Josep Mª Flotats es va fixar en ella i li va oferir un paper a l'obra "Cal dir-ho?", un any més tard s'estrenava com a actriu amb la seva companyia al Teatre Poliorama. Després van venir moltes més obres de teatre musical ("Guys and dolls", "Company", "T'estimo ets perfecte, ja et canviaré", "Full Monty", "Gaudí", "Remena nena"..) sent la protagonista de "Mals d'amor d'una gata francesa" al Teatre Nacional de Catalunya. Més tard va fer-se popular encarnant el personatge de l'Empar Fortuny a la sèrie de TV3 "El cor de la ciutat". En els darrers anys s'ha prodigat fent teatre musical. Entre altres obres, fent un paper principal a "Boscos endins" o sent la protagonista de "Mamma mia", en la seva última gira de presentació per trenta ciutats d'arreu d'Espanya, després d'haver alternat aquest paper amb la Nina mentre es va representar a Barcelona. Pau Figueres (1989) és un guitarrista versàtil que conviu amb gèneres variats com el pop, el rock, el jazz, el clàssic, el flamenc i altres músiques tradicionals del món. Ha estudiat guitarra clàssica, ha rebut lliçons de guitarra jazz, i ha estudiat guitarra flamenca. Ha col·laborat amb artistes tant diversos com Dani Espasa, Eduard Iniesta, Alfonso Vilallonga, La Carrau, Feliu Gasull, Dagoll Dagom, Feliu Ventura... Als 16 anys va participar al segon disc de la cantant Lídia Pujol, i des de llavors ha mantingut amb regularitat la seva activitat com a músic de directe i d'estudi. Recentment ha estrenat la seva col·laboració amb la Mone presentant el concert que veurem aquesta nit, "Cançons pròpies i apropiades", on la seva guitarra brilla amb llum pròpia al costat de la veu de la Mone.