Fa unes setmanes era a casa meva i havia acabat de dinar. Em vaig fer un cafè i em vaig disposar a escoltar les cançons d'un cd que la Mai em va regalar amb alguna de les seves maquetes. Al cap de deu minuts va trucar el telèfon... era ella. Va ser una d'aquelles casualitats de la vida, com quan estàs taral·lejant una cançó, engegues la ràdio... i està sonant aquella mateixa que fa uns moments et rondava pel cap. En resum, que la Mai m'invitava a prendre un cafè i volia que escoltés alguna d'aquelles cançons que havia composat. Després del nostre cafè i d'intentar "resoldre" els enigmes de la indústria discogràfica, vam escoltar les seves noves cançons i no hauria sabut dir quina d'elles m'agradava més. L'únic que tenia clar és que sempre aconseguia emocionar-me amb totes.
La Mai Meneses porta una mica més d'un any voltant per sales i bars de música en directe a Barcelona, i sempre que he anat a algun dels seus concerts em quedo, igual que la resta del públic, amb ganes d'escoltar-la més i més. Al Sielu podrem apreciar un altre cop el talent d'aquesta gran compositora que segur que no deixarà indiferent a ningú.

Joan Tena
Cantautor

Mai Meneses va néixer el 4 de gener del 1978 i ho va fer a Madrid, com els seus cinc germans, encara que per motius de treball la família canviava sovint de residència. Filla de pare cordovès i mare almerienca, va créixer en un ambient on s'apreciava molt la música i on el seu pare -sempre només entre els seus- tocava la guitarra i li agradava cantar boleros. Amb aquestes influències la Mai als onze anys ja tocava la guitarra i més tard va estudiar solfeig i piano, i cant líric amb Rosa Alonso i Isabel de Penagos, a Madrid. Durant uns anys va tenir un grup de rock -que es va començar dient "Darlene"- en el que ella feia les cançons i cantava. Quan la banda va desaparèixer, ella ho va seguir fent sola. En grup o en solitari va actuar a petits locals de Madrid com "Al, lab, oratorio", "Maravillas" o "La flauta màgica", i també en alguns col·legis majors. Si introduir-se al món musical ja és de per si prou complicat, per a la Mai hi havia un obstacle afegit que pesava molt més que cap altre i era la frontal oposició d'una família conservadora a què la seva filla es guanyés la vida tocant als bars. Havent suspès l'examen d'ingrés a la Escuela Superior de Canto, a casa li va retirar el recolzament a les seves inquietuds musicals i ella va cedir a les pressions i es va posar a estudiar Dret, seguint la tradició familiar de l'advocacia. Un cop acabada la carrera va estar durant un any fent estudis de dansa i teatre musical a l'acadèmia del Ricard Reguant, a Madrid. Després de presentar-se sense èxit a tres càstings per a diferents obres musicals, finalment llençar la tovallola i se'n va anar, lluny de tot, a treballar al Registre de la propietat a Cuevas de Almanzora (Almeria). Va ser mentre era allà que un seu germà i uns companys de feina la van inscriure a les proves de la segona edició d'Operación Triunfo. La seva posterior selecció per participar al concurs li va capgirar la vida. Tot i haver estat eliminada al cap de dues setmanes, la Mai ja no contemplava fer-se enrere sinó aprofitar aquella empenta -50.000 discos senzills amb la seva cançó "Vuelve" venuts en poques setmanes- per fer el que sempre ha somniat: composar cançons, cantar-les i viure d'aquesta feina. L'haver conegut a Barcelona al guitarrista, baixista i productor Kim Fanlo l'any 2002 va ser providencial per ella. Amb ell acaba d'enregistrar un disc totalment propi i junts pensen encetar una nova etapa que afronten amb moltíssima il·lusió. Li sobren facultats per sortir-se'n però també li caldrà sort. Sap que són temps durs per als artistes de debò, però hi posa totes les seves forces. Tenia moltes ganes de poder ser a El Club de la Cançó i quan la vam veure actuar en un petit local de Barcelona, que és on ara viu, ens vam delir per tenir-la a El Sielu. Seria tan bonic veure-hi néixer una estrella...