El ClubProgramacióHistòriaAgendaEnllaçosNotíciesLlibre de visitesCrèdits@


MENAIX A TRUÀ: Que no deixin de fer cançons

Les cançons dels Menaix em són una de les millors carreteres per recordar, com dirien ells, petits moments d'estricta simpatia amb tots tres. La guitarra d'en Toni sempre m'és inconfusible, parla, canta, dibuixa, ensenya, insinua i fa tremolar. Allà on la sento em fa aturar, primer penso amb ell i he de somriure, desprès em sembla enfilar-me pels núvols amb l'embranzida de la força de la seva sis cordes. La veu d'en Juanjo, que canta com els àngels, m'obliga a tancar els ulls, i no perquè tingui por, sinó per agafar millor les seves paraules, i demanar que encara no s'acabi la cançó. D'en Cris en tinc molts bons records i, tot i que són de fa temps, a vegades encara em sembla que no han marxat. Potser per com canta, per com és, em fa transportar sempre dins la mar, dins el blau, en dies plens de sol, i em fa recordar a mi mateixa, amb mil de somnis per cantar. L'instant més dolç que en guardo és el gran desig que tenia de treure ma guitarra, asseure'm amb ell al terra d'un claustre de Montblanc, i cantar-l'hi un parell d'estius seguits una nova cançó. Sense aquests moments potser ara no cantaria. Us demanaria, Menaix, aixecant les mans, mirant cap al cel, que no deixeu de fer cançons fins que el món es faci vell, que seguiu brindant de deu en deu, anys, copes i acords. I com vosaltres mateixos proclameu, aquesta vida és un llarg viatge que sé que tenc que travessar; però si no sou al nostre costat seria un somni sense acabar.

Ivette Nadal
Cantautora

Menaix a Truà és la suma -i també la barreja- de tres personalitats musicals ben diferents: Toni Xuclà (músic de llarga i prolífica trajectòria com a compositor, intèrpret, arranjador, productor...), Juanjo Muñoz (Gossos) i Cris Juanico (excantant de Ja t'ho diré i, des de fa temps, triomfant en solitari). Cada un d'ells pot presentar un currículum musical considerable; vistos com a grup, la història de Menaix a Truà és una història intermitent, de deu anys i tres discos. Aquesta formació tan original va néixer en la ment del Toni Xuclà com una més de les moltes aventures musicals que ha subscrit o en les que ha participat. Va ser ell qui a l'hora de triar els dos companys de viatge per a aquella idea que li voltava pel cap va creure en el potencial artístic del Cris Juanico i el Juanjo Muñoz. Pensava que en ells hi podria trobar la complicitat musical que buscava però també la suficient sintonia personal per tirar-ho endavant. Això passava a l'any 1999 i la idea inicial era la de fer cinc concerts. L'estrena oficial es va fer a la sala La Planeta, a Girona -plena a vessar i amb gent que es va haver de quedar al carrer-, i després van venir les altres quatre actuacions programades al Cafè Slàvia de Les Borges Blanques, al Jazz Cava de Vic, al Bikini de Barcelona i a La Vaqueria de Tarragona. L'acollida va ser tan bona i l'experiència tan engrescadora que el grup va decidir fer un sisè concert per gravar un disc en directe. Aquella actuació tan especial va tenir lloc el 19 de desembre del mateix 1999 a Bescanó -Girona- i d'aquell concert en va sortir no només el primer disc del grup sinó el seu mateix nom, doncs fins llavors havien actuat com a Toni Xuclà, Juanjo Muñoz i Cris Juanico. Recollint les propostes que el públic assistent els va entregar escrites en un munt de papers, van acabar decantant-se per la de "Ménage à trois" però en la versió que ells van "catalanitzar" amb una evident llibertat literària. Aquell seria també el nom del seu primer disc, que va sortir editat l'any 2000. El fulgurant èxit del nou grup va quedar ben clar quan, el mateix any del seu debut discogràfic, TV3 escollia una de les seves cançons -"Enmig de la mar",versionada per a l'ocasió- com la cançó de l'estiu de TV3. Des de la seva aparició fins ara, Menaix a Truà ha sigut un grup que no ha perdut pistonada i que ha anat sumant adeptes. Al 2002 van publicar el seu segon disc, "Petits moments d'estricta simpatia". Era un disc on a banda de cançons composades per cada un d'ells tres pensant en el grup, hi havia, com en l'anterior, versions d'altres artistes que ajudaven a conformar aquell caràcter eclèctic de Menaix a Truà que el va convertir des del primer moment en un trio que no admet etiquetes. L'any passat van reaparèixer de nou amb un tercer CD, "Com el vent", amb el que demostren que aquella il·lusió de fa deu anys segueix viva i que els seus plantejaments no han canviat. Tot fa pensar que encara que sigui amb intermitències tenim Menaix a Truà per molts anys.







Fotografies: Josep Comellas
josep@kumi.cat
http://www.kumi.cat
<<<<