El Juanjo dels Menaix a Truà, els diu als amics de El Club de la Cançó que li agradaria que fos jo qui fes aquestes quatre ratlles de presentació. Escriure no és el meu fort, però sí que puc presumir de que a l'hora d'escollir amics ho acostumo a encertar bastant de ple. Recordo com si fos ara el dia que ens vam conèixer. Era un Memorial Pep Pujolràs, em sembla que el del 97, vam compartir vestidor Gossos i Premsa, el que no recordo és qui va guanyar... Sota una capa fina de suor es deixava entreveure que allà s'hi amagava un tio molt autèntic. El temps m'ho ha reafirmat. Menaix a Truà -Menaix, per als amics- és la unió de tres personatges fascinats pels invents musicals. Tres músics que aporten una proposta sense pressions artístiques ni interessos creats al seu voltant, allò que se'n diu "ho faig perquè em ve de gust i quan me'n cansi, plego". Música i cançons sense etiquetar. Un estil personal creat per les màgiques mans del Toni i el Juanjo amb les seves guitarres i la sempre agraïda veu del Cris, que ens transporta a les cales paradisíaques de "ses illes". Un espectacle que no cal embolicar amb paper massa "xulo". Els jocs de guitarres i veus són el gran regal que aquesta nit ens fan el Cris, el Toni i el Juanjo, i per molt Menaix a Truà que ells facin, em sembla que l'excitació pot ser compartida per tots. Serà un moment d'estricta simpatia i segur.. que d'alguna cosa més.

Ricard Oliva Muixí
Periodista

Menaix a Truà és la suma -i també la barreja- de tres personalitats musicals ben diferents: Toni Xuclà (músic de llarga i prolífica trajectòria com a compositor, intèrpret, arranjador, productor...), Juanjo Muñoz (Gossos) i Cris Juanico (Ja T'ho Diré). Cada un d'ells pot presentar un currículum musical considerable, però vistos com a grup la seva història és, encara, relativament breu i la seva discografia tot just acaba d'incorporar ara mateix el segon àlbum. Aquesta formació tan original va néixer en la ment del Toni Xuclà com una més de les moltes aventures musicals que ha subscrit o en les que ha participat. Va ser ell qui a l'hora de triar els companys de viatge per a aquella idea que li voltava pel cap va creure en el potencial artístic del Cris Juanico i el Juanjo Muñoz. Pensava que en ells hi podria trobar la complicitat musical que buscava però també la suficient sintonia personal per tirar-ho endavant. Això passava a l'any 99 i la idea inicial era la de fer cinc concerts. L'estrena oficial es va fer a la sala La Planeta, a Girona -plena a vessar i amb gent que es va haver de quedar al carrer- i després van venir les altres quatre actuacions programades al Cafè Slàvia de Les Borges Blanques, al Jazz Cava de Vic, al Biquini de Barcelona i a La Vaqueria de Tarragona. L'acollida va ser tan bona i l'experiència tan engrescadora que el grup va decidir fer un sisè concert per gravar un disc en directe. Aquella actuació tan especial va tenir lloc el 19 de desembre del mateix 1999 a Bescanó -Girona- i d'aquell concert en va sortir no només el primer disc del grup sinó el seu mateix nom, doncs fins llavors havien actuat com a Toni Xuclà, Juanjo Muñoz i Cris Juanico. Recollint les propostes que el públic assistent els va entregar escrites en un munt de papers, van acabar decantant-se per la de "Ménage à trois" però en la versió que ells van "catalanitzar" amb una evident llibertat literària. Aquell seria també el nom del seu primer disc, que va sortir editat l'any 2000. El fulgurant èxit del nou grup va quedar ben clar quan, el mateix any del seu debut discogràfic, TV3 escollia una de les seves cançons -"Enmig de la mar", versionada per a l'ocasió- com la cançó de l'estiu de TV3. Des de la seva aparició fins ara, Menaix a Truà ha sigut un grup que no ha perdut pistonada i que ha anat sumant adeptes fins a l'edició, fa ben poc, del seu segon C.D. Si en el seu primer disc les cançons havien nascut abans que el grup, en aquest "Petits moments d'estricta simpatia" han estat composades per cada un d'ells tres pensant en el disc. Hi ha, com en l'anterior, versions d'altres artistes que ajuden a conformar aquest caràcter eclèctic de Menaix a Truà que el converteix en un trio que no admet etiquetes. Una proposta original, mescla de moltes sensibilitats diferents i que beu en fonts també dispars però que, cada vegada més, es fonamenta en un treball acurat i s'expressa amb un so personal.