La primera vegada que vaig parlar amb el Roger Mas va ser per telèfon i el seu nom encara no tenia un lloc propi en la nòmina de cantautors del país. Era el mes de maig de 1997 i estava a punt de publicar-se el seu primer disc, "Les flors del somni" (Picap). Les passes prèvies havien estat guanyar el primer premi al concurs Èxit de TV3, el seu pas per la formació Les Pellofes Radioactives i, en darrer i decisiu terme, l'alè del músic Luís Paniagua que el va animar a caminar en solitari i mostrar l'univers musical que amagava dins un cap ple de pardals, flora i fauna diversa i fades del bosc.
D'aquella conversa em va sorprendre el grau d'ingenuïtat, senzillesa i personalitat pròpia que tenia el seu discurs. De les seves cançons em va cridar l'atenció la frescor i l'originalitat que desprenien a més d'estar emparentades amb els referents surrealistes i galàctics d'il·lustres precedents com Pau Riba i Jaume Sisa.
Semblava a més que aquesta no era una relació forçada sinó absolutament natural i espontània. Com si es tractés d'un boletaire a la recerca de ceps al·lucinògens o d'un arbre enmig del bosc, Roger Mas en lloc de sang semblava tenir resina a les venes.
El més formidable és que ara, cinc anys i tres discos després, tot i haver-se rapat les grenyes i retallat la barba que l'havia donat a conèixer com el Jesucrist de Solsona, el cantautor no tan sols manté íntegra la seva identitat sinó que ha consolidat la seva proposta musical amb un disc meravellós de títol impossible, "En el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la senyora dels guants vermells". Enmig d'una oferta musical cada vegada més uniforme i mediatitzada, la proposta de Roger Mas s'ha convertit en un d'aquells arbres que oxigenen tot un bosc amb la verdor lluminosa de les seves fulles i la fermesa del seu tronc arrelat a la terra en direcció a l'espai.

Pere Pons
Periodista. Cap de publicacions d'Enderrock i crític musical del diari Avui

Roger Mas va néixer a Solsona l'any 1975, als cinc anys va començar a estudiar música amb el seu avi Joan Solé i Costa i als 12 ja tocava el saxo i el clarinet amb una orquestra. Al 1993 va ser un dels fundadors, i cantant durant la seva primera època, del grup de rock "Les pellofes Radioactives". Al 1996, ja en solitari, va resultar guanyador al concurs Èxit -convocat per Catalunya Ràdio i TV3- amb la cançó "Llums de colors". Un any més tard publicaria el seu primer disc "Les flors del somni". Al 1998 s'estrena com a animador de canalla a la granja escola Can Joval, al Solsonès, mentre prepara un segon disc que s'havia de titular "En el camí de les serps", un disc que es va haver d'aparcar per dificultats econòmiques i que finalment va aparèixer l'any 2001 amb l'extens títol "En el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels guants vermells", amb l'acompanyament del duet "Les Flors". Entre el primer i aquest, que va acabar sent el tercer, l'any 1999 va publicar el disc "Casafont", enregistrat en un aïllament total a una masia del Solsonès que té el mateix nom.
Des de l'aparició del seu primer disc, el Roger Mas ha gaudit del favor de la crítica que l'ha elogiat repetidament situant-lo en l'òrbita del Pep Laguarda, el Sisa o el Pau Riba. Aquest reconeixement li ha arribat també en forma de premis. L'any 1999 va rebre el premi Enderrock, tant per votació popular com per part de la crítica, com el millor cantautor de l'any i al 2000 guanyava el premi "Cerverí" de Girona a la millor lletra per la seva cançó "Cor pur". Ha cultivat també la literatura, havent publicat un llibre de poemes i cançons, "Flors, somnis, camins i serps" (1998), i un altre de narracions curtes i prosa poètica, "La teulada és oberta i no sé on són les parets" (2000). Ha col·laborat en l´últim disc del Sisa, "Visca la llibertat" i acompanya amb la guitarra al Pau Riba en el seu darrer espectacle "Jisàs de Nezerit".
Aquesta nit, a El Club de la Cançó, oferirà un repertori basat en els tres discos que té editats i en el de propera aparició que durà per títol "Dia Positiva". També interpretarà alguns dels poemes musicats de diversos autors que presentarà en els seus recitals de la propera gira del circuit de l'ACIC, així com algun altre poema musicat de Jacint Verdaguer corresponent al disc que li dedicaran ell, el Titot de Brams i els Pastora (Pauet i Caïm Riba).