Vaig sentir cantar per primer cop el Joan Isaac fa tants anys, que ja he perdut el compte. Jo anava a escoltar al Llach i ell li feia de teloner, i puc dir que em va agradar molt més el Joan que el Lluís perquè prefereixo les lletres intimistes a les polítiques, però és que a més a més em vaig enamorar de la seva veu. Parlo d'algú de qui no hi ha ni un disc ni una sola cançó que no m'agradi, i això no em passa amb cap més artista. El primer disc que vaig escoltar d'ell fou "Barcelona ciutat gris" i des de llavors m'inspira respecte i admiració, i m'emociona sentir-lo com ho fan pocs cantants. Admiro d'ell, sobretot, que sempre manté el mateix nivell de qualitat. El Joan ocupa un lloc molt important en el món de la cançó del nostre país, i penso que, com el Joan Baptista Humet, hauria d'estar molt més amunt.

Us confessaré que estic bastant allunyat del món de la cançó perquè ni hi ha botigues de discos on descobrir noves veus ni a la televisió no hi ha tampoc programes musicals. I realment em passa que gent com el Joan Isaac m'han acostumat tant a allò sublim, que quan trobo joves cantautors -crec que segurament de manera injusta- no accepto que siguin normalets. Per això quan no sé què escoltar em deixo portar des del Joan Isaac a la Luz Casal o bé la Mayte Martín o també el Jorge Drexler, i no em ve de gust anar gaire més lluny. I quan aquests artistes treuen algun nou disc el compro amb una il·lusió que no té res a envejar a la de la meva adolescència i espero que cada vegada que escoltem el Joan Isaac li rendim un homenatge a la seva sensibilitat i al seu bon gust.

Acabaré donant las gracies al Joan perquè m'ha donat més moments de felicitat que algunes persones que són a prop meu i a les que m'estimo molt.

Joan Abarca Sallés
Admirador fidel del Joan Isaac

Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 17-9-1953) es va donar a conèixer el 1969 amb el grup Nosaltres i el 1973 va començar a cantar en solitari. El 1974 gravar dos "singles" i el 1975, amb el seu primer L.P., "És tard", es comença a fer un lloc entre els intèrprets més populars de la cançó, una popularitat que deu, en part, a les actuacions que fa durant un temps com a teloner del Lluís Llach. La consagració definitiva li arribaria l'any 1977 amb la publicació del seu disc "Viure" i molt especialment amb la cançó "A Margalida", dedicada a la qui fou nòvia de Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista. A aquell segon LP li seguirien "Barcelona ciutat gris" (1980) i "Inesperat" (1984). Després d'aquell disc va decidir deixar de gravar i d'actuar. Més tard reapareixeria, d'una manera esporàdica i sense cap continuïtat, a principis dels noranta. L'any 1998 amb el disc "Planeta silenci" inicia el seu retorn. El 2000 editava "De vacances" i aquell mateix any actuava al Festival Tenco, a Sanremo, tornant-hi després en més d'una ocasió com si allà hi tingués la seva segona casa. Admirat i estimat a Itàlia, va participar en el disc col·lectiu "Lettere celesti" (2001), sent l'únic intèrpret no italià de tots els que hi van col·laborar. El 2002, publicava "Joies robades", un recull d'autèntiques joies de la cançó traduïdes al català, interpretant-ne alguna d'elles juntament amb els seus propis autors, com és el cas del Luís Eduardo Aute, de l'italià Roberto Vecchioni o del cubà Silvio Rodríguez. El 2004 treu el disc en directe "Només han passat cinquanta anys". El 2006 publica "De profundis" un disc on hi col·laboren Ana Belén i Lluís Llach. El 2007 treu "Duets", un recull de cançons ja editades cantades en companyia d'altres artistes i el 2008 apareix "La vida al sol". El 2009 surt "Auteclàssic", on interpreta en català cançons del Luís Eduardo Aute, amb la participació del propi autor. Després vindria "Em declaro innocent" (2010) i el doble CD "Piano, piano..." (2012), El 2014 participa en un disc col·lectiu, "Cançons d'amor i d'anarquia", gravat en directe al Festival Barnasants. El 2015 treu "Joies italianes i altres meravelles", que venia a ser com una segona entrega d'aquelles "Joies robades", i on hi col·laboraven, entre altres, Giorgio Conte, Luís Eduardo Aute, Silvio Rodríguez, Eugenio Finardi i Luís Pastor, tots ells cantant en català. El 2017 publica "Manual d'amor", el 2018 "Cita amb àngels.Tribut a Silvio Rodríguez", un CD a duo amb la Sílvia Comes, i el 2020 "L'estació dels somnis". Al 2021 estrena un espectacle poètic-musical amb l'actriu Carme Sansa, que encara segueix girant, i el 2023, amb motiu del seus 50 anys al món de la cançó, publica la seva integral discogràfica en 25 cedés i el llibre "Joan Isaac-101 cançons". També el 2023, al novembre, celebra els seus "50 anys de cançons i 70 de vida" en un concert al Palau de la Música on l'acompanyen amics seus del món de la cançó com Paco Ibañez, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet o Roger Mas. Justament ara acaba de sortir el doble CD gravat en directe, "Joan Isaac al Palau", que recull el record d'aquella nit.
El recital d'avui a El Club de la Cançó és una rèplica intimista d'aquell concert, en format de veu i piano, acompanyat pel mestre Antoni-Olaf Sabater.