No em sé imaginar un club de fans de la Jeanette tan nombrós ni tan exaltat com el que poden reunir alguns cantants famosos d'abans i d'ara. Però tampoc em sé imaginar gaires artistes que concitin tanta simpatia en tantes persones diferents i al llarg de tant temps. El moment de glòria de la Jeanette va passar fa molts anys, la seva discografia és ben reduïda i els seus grans èxits no van més allà de quatre o cinc cançons a tot estirar. I no obstant això la seva popularitat és a prova de bomba i l'estimació que li té el públic només és comparable a la que es tributa a unes poques grans estrelles. Fins i tot la fascinació que segueix exercint sobre alguns artistes tan moderns com el Miqui Puig, l'Enrique Bunbury o el Coque Malla, resulta un fenomen inexplicable. Tenia setze anys la Jeanette quan va irrompre al panorama musical com la veu del grup Pic-Nic, i des que la vam sentir cantar "Càllate niña" ens vam adonar que estava tocada per una gràcia especial. Una gràcia que no era forçada ni era un posat. Amb totes les seves virtuts i amb totes les seves mancances la Jeanette era dolça i fràgil per naturalesa, sense trampa i sense impostura. I en la seva permanent imatge d'adolescent insegura i melancòlica hi veiem encara reflectit tot allò que ens queda de la nostra primera joventut, dels nostres anys més tendres i dels nostres sentiments més purs. Tots els que ens vam fer grans sense voler ens deixem embolcallar avui per la seva veu i deixem aflorar tot allò que perviu en nosaltres de quan teníem setze, divuit, vint anys. Per seguir-nos sentint rebels i per abandonar-nos, si ho volem, als nostres moments de tristesa. Aquesta nit, escoltant la Jeanette a El Sielu, com si haguéssim anat tots a la mateixa classe, com si haguéssim sortit amb la mateixa colla. Com si no fóssim tan diferents com de vegades ens pensem que som.

Josep Mª Oliva
Membre d'El Club de la Cançó

Jeanette Dimech, filla de mare canària i pare de l'antic Congo Belga, va néixer a Londres el 10 d'octubre del 1951 però des de ben petita va viure a Los Angeles. Quan tenia dotze anys els seus pares es van separar i un any més tard ella i la seva mare es van establir a Barcelona. Allà va conèixer uns amics amb els que farien un grup que es diria Los Brenner's Folk, format per quatre nois i ella. Dos d'aquells quatre nois eren el Toti Soler i el Jordi Sabatés, els altres dos van ser substituïts per uns de nous quan van despertar l'atenció d'Hispavox i es van passar a dir Pic-Nic. Pic-Nic va tenir una vida de només tres anys, però durant aquell temps van gravar tres "singles" i un LP i van entrar de ple a les llistes d'èxits amb una cançó que es deia "Cállate niña", escrita per la pròpia Jeanette i que li va suposar l'inici d'una carrera que llavors, amb només 16 anys, no es podia imaginar. De fet el seu somni era ser pilot d'aviació. Pic-Nic va existir del 1967 al 1969 i acabada aquella etapa la Jeanette es va casar amb menys de 18 anys i va donar per acabada també la seva relació professional amb la música. Fins que Hispavox la va temptar a tornar i a gravar en solitari. I així, l'any 1971, la van llançar de nou a la palestra musical amb "Soy rebelde", una cançó que Manuel Alejandro havia escrit per a una cantant mexicana, Sola, que l'havia rebutjat. Tampoc a la Jeanette li feia gens ni mica de gràcia aquella cançó. Però, com és sabut, "Soy rebelde" va ser una autèntica bomba i acabaria convertint-se en la seva cançó fetitxe. La va catapultar a la fama i va necessitar pocs èxits més per quedar-se a l'olimp de la música melòdica per sempre. I és que l'impacte de "Soy rebelde" no va ser degut només a la pròpia cançó sinó a la manera de cantar d'aquella noia de vint anys que enamorava per la seva veu i la seva candidesa. Al 1974 José Luís Perales va compondre per a ella "Por qué te vas", que dos anys més tard d'haver aparegut va ser inclosa a la banda sonora de "Cría cuervos", la pel·lícula de Carlos Saura, i la fama de la Jeanette va saltar noves fronteres i va adquirir unes dimensions impensades. El seu èxit a Europa ja era més gran que a Espanya i Jeanette gravava les seves cançons en diversos idiomes. Fora dels discos singles i les versions estrangeres, entre 1973 i 1996 va gravar vuit discos de llarga durada i en els últims vint anys ha seguit actuant en solitari, sobretot a sudamèrica, i ha fet llargues gires col·lectives amb companys com Tony Ronald, Micky, Karina i Lorenzo Santamaria amb els espectacles "Mágicos 60" i "Míticos 70". Amb més de 40 anys de carrera, Jeanette, s'ha convertit en un icona, ha estat versionada per cantants ben dispars i ha rebut múltiples reconeixements. Tenir-la aquesta nit a El Club de la Cançó és un luxe impensat.