La biografia del Jaume Arnella és tan atapeïda d'activitats que es fa difícil de resumir en un esbós. Per ser ha estat fins i tot sacerdot, havent exercit de "capellà obrer" a Terrassa i a la parròquia de Sant Medir, a Sants, en temps de grans convulsions socials. Nascut a Barcelona el 5 de maig del 1943 ha estat cofundador de diverses iniciatives en el camp editorial i musical. Entre elles cal destacar l'Equip Telstar 33 (1963) dedicat a la publicació de cançoners i a la difusió de la cançó folk, el segell discogràfic Als 4 Vents (1966), la revista Gralla (1976) o el cicle de música Tradicionarius (1988).Ha estat també en la creació del popular Grup de Folk (1967), Els Sapastres (1969), la Cobla del Cotó Fluix (1978) i l'Orquestrina Galana (1980). La seva obra musical -incloent-hi els grups en els que ha cantat, les col·laboracions i els reculls col·lectius- suma més de quaranta discos en diversos formats. Els seus primers discos foren "singles" i "ep's", els típics de dues o quatre cançons dels anys seixanta, alguns d'ells com a complement dels cançoners editats per difondre la música folk en boga a l'època. Amb el Grup de Folk -on hi havia, entre altres, el Pau Riba, el Jordi Batista, el Sisa, l'Eduard Estivill o l'Oriol Tramvia- va editar dues gravacijons en directe, que van tenir una gran difusió. Al 1969 li arribaria l'èxit en solitari amb un disc petit on hi apareixien "Les rondes del vi" i "La timba de les cartes". A finals dels seixanta i principis dels setanta canta amb Els Sapastres; al 1971 i 1972 publica sengles discos d'espirituals negres amb la Coral Sant Jordi. Al 1976, amb els exEsquirols Rafel Sala i Joan Crosas, publica el disc "Cançons de vi i de taverna". Al 1978 fundaria La Cobla del Cotó Fluix, una orquestra de balls d'envelat basats en músiques tradicionals que més tard acabaria donant pas a l'Orquestrina Galana amb qui va gravar quatre discos. L'últim d'ells, "No trencaràs el son dels càtars", inclou una cantata sobre aquesta orde occitana i un romanç que relata l'últim viatge del maquis Quico Sabater. A partir del 1986 Jaume Arnella canta sol i es dedica d'una manera especial a la creació de romanços, alguns d'ells per encàrrec. Els seus darrers discos publicats han estat "Els temps estan canviant", una revisió col·lectiva editada en dos volums (el 2001 i el 2003), que recupera les cançons del Grup de Folk interpretades pels seus antics membres. També ha publicat "Cançons i balades" (2002) basat en l'obra de Jacint Verdaguer; "Cap i cua" (2005), un recull de la seves cançons en solitari des del 1968 fins aquell any, i "Balades i testament", dedicat a François Villon, que ha aparegut aquest 2007 i que és el que interpretarà avui acompanyat al violoncel pel Rafel Sala. Des de fa deu anys presenta dues cançons -dissabte i diumenge- al programa del Jordi Margarit. Primer va ser a Catalunya Ràdio ("El pont de les formigues") i ara a Rac 1 ("La primera pedra"). Al llarg de la seva carrera li han estat atorgats diversos premis i distincions. Al 2001 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.