El ClubProgramacióHistòriaAgendaEnllaçosNotíciesLlibre de visitesCrèdits@
Clica per ampliar

Clica per ampliar

Clica per ampliar

Clica per ampliar
"Gaudeamus igitur" amb Jaume Arnella

Avui tenim al Club de la Cançó, un home polifacètic, un home que ha fet tots els papers de l'auca i que, ara que comença a ser un noi gran, de tant en tant rep algun reconeixement més que merescut. I si fa uns anys, l'any 2001, va rebre la Creu de sant Jordi per la seva trajectòria en el camp de la música catalana, avui rebrà aquí el reconeixement i l'aplaudiment del Club de la Cançó. En Jaume Arnella, "l'últim romancer en actiu dels Països catalans", com algú l'ha definit, és i ha estat un home fidel i coherent amb la terra que l'ha vist néixer. Des de 1963, --és a dir fa 44 anys-- i no són pocs!, l'home es belluga i no para d'aportar el seu carisma, la seva creativitat, en el camp de la música catalana. Avui ho podreu comprovar amb la interpretació dels poemes i balades del poeta francès del segle XV, François Villon, traduïts per Jordi Teixidor, i algun romanço de més, que potser caurà. Jo, que també tinc una edat, conec en Jaume Arnella i el vinc tractant des de finals dels anys 60, quan el Grup de Folk i els Sapastres ens engrescaven amb les seves cançons. Oi que em creureu si us dic que l'Arnella va ser un dels meus mestres i un dels mestres d'Esquirols? Però no només això, ara que no em senten, deixeu-me dir que va ser ell qui ens va "prendre", diguem-ho així, entre cometes, un dels components del grup amb més preparació musical: en Rafel Sala, que a partir del disc Cançons de vi i de taverna, publicat l'any 1976, va a passar a formar amb ell, primer, el duet Jaume Arnella i Rafel Sala, i després ells dos van ser el pal de paller de la innovadora i festiva i mai igualada Orquestrina Galana, que va durar fins a 1986. I deixem-ho aquí, prou de safareig. Tornem al que anàvem. En Jaume Arnella, --a qui acompanya avui una vegada més en Rafel Sala, violoncel·lista de l'Orquestra del Liceu-- amb la seva senzillesa, bonhomia i picardia, és un trobador, un goliard, un artista en les lletres, en la música i en la interpretació. Les persones com ell són, a la seva manera, un poema o mai més ben dit un romanço, o si us agrada més, una simfonia molt bella d'escoltar, i molt més quan es pot gaudir del seu món entre amics i companys com fem avui al Club de la Cançó. Gaudeamus igitur.

Joan Vilamala
Cofundador d'Esquirols

La biografia del Jaume Arnella és tan atapeïda d'activitats que es fa difícil de resumir en un esbós. Per ser ha estat fins i tot sacerdot, havent exercit de "capellà obrer" a Terrassa i a la parròquia de Sant Medir, a Sants, en temps de grans convulsions socials. Nascut a Barcelona el 5 de maig del 1943 ha estat cofundador de diverses iniciatives en el camp editorial i musical. Entre elles cal destacar l'Equip Telstar 33 (1963) dedicat a la publicació de cançoners i a la difusió de la cançó folk, el segell discogràfic Als 4 Vents (1966), la revista Gralla (1976) o el cicle de música Tradicionarius (1988).Ha estat també en la creació del popular Grup de Folk (1967), Els Sapastres (1969), la Cobla del Cotó Fluix (1978) i l'Orquestrina Galana (1980). La seva obra musical -incloent-hi els grups en els que ha cantat, les col·laboracions i els reculls col·lectius- suma més de quaranta discos en diversos formats. Els seus primers discos foren "singles" i "ep's", els típics de dues o quatre cançons dels anys seixanta, alguns d'ells com a complement dels cançoners editats per difondre la música folk en boga a l'època. Amb el Grup de Folk -on hi havia, entre altres, el Pau Riba, el Jordi Batista, el Sisa, l'Eduard Estivill o l'Oriol Tramvia- va editar dues gravacijons en directe, que van tenir una gran difusió. Al 1969 li arribaria l'èxit en solitari amb un disc petit on hi apareixien "Les rondes del vi" i "La timba de les cartes". A finals dels seixanta i principis dels setanta canta amb Els Sapastres; al 1971 i 1972 publica sengles discos d'espirituals negres amb la Coral Sant Jordi. Al 1976, amb els exEsquirols Rafel Sala i Joan Crosas, publica el disc "Cançons de vi i de taverna". Al 1978 fundaria La Cobla del Cotó Fluix, una orquestra de balls d'envelat basats en músiques tradicionals que més tard acabaria donant pas a l'Orquestrina Galana amb qui va gravar quatre discos. L'últim d'ells, "No trencaràs el son dels càtars", inclou una cantata sobre aquesta orde occitana i un romanç que relata l'últim viatge del maquis Quico Sabater. A partir del 1986 Jaume Arnella canta sol i es dedica d'una manera especial a la creació de romanços, alguns d'ells per encàrrec. Els seus darrers discos publicats han estat "Els temps estan canviant", una revisió col·lectiva editada en dos volums (el 2001 i el 2003), que recupera les cançons del Grup de Folk interpretades pels seus antics membres. També ha publicat "Cançons i balades" (2002) basat en l'obra de Jacint Verdaguer; "Cap i cua" (2005), un recull de la seves cançons en solitari des del 1968 fins aquell any, i "Balades i testament", dedicat a François Villon, que ha aparegut aquest 2007 i que és el que interpretarà avui acompanyat al violoncel pel Rafel Sala. Des de fa deu anys presenta dues cançons -dissabte i diumenge- al programa del Jordi Margarit. Primer va ser a Catalunya Ràdio ("El pont de les formigues") i ara a Rac 1 ("La primera pedra"). Al llarg de la seva carrera li han estat atorgats diversos premis i distincions. Al 2001 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.

Clica per ampliar

clica per ampliar

clica per ampliar

Clica per ampliar

Fotografies: Josep Comellas
josep@kumi.cat
http://www.kumi.cat
<<<<