A aquestes alçades hi ha encara moltes persones que se sorprenen de saber que el Dr. Estivill, el popular i reputat "metge de la son", porti una doble vida com a cantant. I això trenta-un anys després de que publiqués el seu primer disc, el 1971, amb el grup Falsterbo-3. D'altres ens vam sorprendre, en canvi, al saber que l'Eduard dels Falsterbo, a part de cantar també es dedicava a la medicina. Van haver-hi també alguns despistats que es van quedar parats fa temps quan van saber que José Antonio Labordeta, el popular presentador de "Un país en la mochila" i més tard diputat a Madrid, també cantés i hagués gravat una quinzena de discos. I encara algú potser no ha sabut mai que el senyor Gorka Knörr, que va ser vicepresident del Parlament basc i, en una altra faceta de la seva vida, directiu del club de bàsquet del Tau Vitoria, molt abans de tot això hagués estat també un conegut cantautor en euskera... ni tampoc s'imaginen que després va tornar a agafar la guitarra i a pujar a un escenari. Tots tres han passat en una o més ocasions pel Club de la Cançó, podríem dir que hi han cantat com a "autèntics professionals" per deixar clar que no són uns simples aficionats, però jo preferiria definir-los com a "uns autèntics artistes", que em sembla una forma més justa i més maca de qualificar-los. Precisament el que més em fascina de l'Eduard Estivill és la seva afició incombustible, aquella dèria per cantar amb tot el rigor "d'un professional" -si ho voleu així- , però amb la llibertat de dedicar-s'hi sense veure's sotmès a les pressions i les exigències dels que han de viure d'aquest ofici. Ha estat al Club tres vegades: les dues primeres amb la seva dona, la Montse Domènech, i l'Isidor Marí, com a Falsterbo Marí, i la tercera amb la Montse, el Jordi Pujol, la Joana Clusellas i el Toni Hernàndez com a Uns del Grup de Folk. Avui Uns del Grup de Folk tornen, reforçats amb Jordi Marquillas, amb moltes ganes de presentar-nos el seu primer disc. I és fantàstic veure com, després de tants anys, gent com l'Eduard, la Montse o el Jordi, segueixen amb aquesta empenta d'anar amunt i avall allà on els cridin, amb aquest afany per pujar a l'escenari, i avui amb aquest entusiasme per presentar un nou disc. I és aquesta il·lusió de sentir-se viu el que ens encomanen a nosaltres amb les seves cançons. Això i l'encant que destil·la la gent autèntica com ells.

Josep Mª Oliva
Membre de El Club de la Cançó

El Grup de Folk neix al 1967 com una alternativa festiva al moviment de la Nova Cançó. Inicialment els seus components foren Xesco Boix, Joan Boix, Jaume Arnella, Pau Riba, Jordi Pujol, Consol Casajoana, Ramon Casajoana, Jordi Batista, Albert Batista, Gabriel Jaraba i Josep Maria Farran. Més tard s'hi afegirien altres cantants com la Maria del Mar Bonet, el Jaume Sisa, l'Oriol Tramvia, l'Eduard Estivill... De fet aquell anomenat Grup de Folk no va ser mai una formació estable sinó un col·lectiu canviant que a cada actuació agrupava als cantants disponibles per a l'ocasió. El famós concert del maig del 1968 al Parc de la Ciutadella resta per a la història com la seva presentació oficial. Més tard vindrien altres actuacions però el grup no tardaria gaire en diluir-se. Podríem dir que va tenir una història molt curta però una influència que s'ha perllongat des de llavors fins ara en el repertori que van donar a conèixer -format bàsicament per cançons populars i per altres manllevades del folk americà- i també per una manera de presentar-se davant del públic i d'invitar a la participació. El seu llegat discogràfic és format per tres L.P. ( "Festival Folk" -1967-, "Folk 2" -1968- i "Folk 5" -1975-) afortunadament reeditats posteriorment en C.D. Al juliol del 1998, trenta anys després de la seva dissolució, el Grup de Folk va reunir a molts dels seus membres en un concert a Sant Esteve de Palautordera i a partir d'aquell moment va fer una revifada que encara dura. Des de llavors, a banda de les actuacions que segueixen fent de manera intermitent, han enregistrat tres nous discos: "Els temps encara estan canviant" (2001), "Els temps encara estan canviant II" (2003) i "Què fas polissó?" (2007), un disc d'homenatge al Xesco Boix. Fa prop d'un parell d'anys l'Eduard Estivill, la Montse Domènech, el Jordi Pujol, la Joana Closellas i el Toni Hernàndez, membres tots ells d'aquest renovat Grup de Folk, van emprendre una singladura conjunta sota el nom d'Uns del Grup de Folk. L'Eduard Estivill i la Montse Domènech formen des dels setanta el nucli del grup Falsterbo, que fa alguns anys va ajuntar-se amb l'Isidor Marí formant el grup Falsterbo Marí; el Jordi Pujol és un històric del Grup de Folk i en el seu moment, juntament amb Pau Riba, van presentar-se com a Pau i Jordi. La Joana Clusellas, també amb el Jordi Pujol, formen des de fa quaranta anys el grup Titelles Marduix, i a les actuacions d'Uns del Grup de Folk hi té un paper escènic molt especial. Toni Hernández, el més jove de tots, es va incorporar a la nova singladura del Grup de Folk aportant el seu talent musical tant tocant en directe com fent els arranjaments per a l'últim disc. Els vam tenir a El Club de la Cançó al desembre del 2010 i avui tornen per presentar-nos el seu primer disc conjunt, el primer disc d'Uns del Grup de Folk: "No és molt tard". Ara el grup ha crescut i avui també hi serà el Jordi Marquillas posant-hi el violí, la mandolina i la veu. La llavor del Grup de Folk segueix donant fruits, no para.