Paul Fuster va nèixer a Minesota als EUA. De pares catalans, es va traslladar de jovenet a Nova York i va ser en aquesta ciutat o es va iniciar, al carrer, amb mestres llatins majoritàriament en el món de la percussió. Paul com molts altres joves americans hereus de la cultura beat i hippie, va cercar les seves arrels en nombrosos viatges pel seu país amb caravanes improvitzades de peregrinatge musical.
Va ser en aquesta recerca de les seves arrels, quan va aparèixer a Cardona i va ser aquí on animat per nous amics de la comarca, va descobrir els seu talent no només en la rítmica, també en la composició i interpretació com a cantautor. 36 setmanes després aproximadament apareixia "36 weeks", el seu primer treball en aquesta nova etapa. Un disc senzill i molt emotiu on Paul desgrana els seus sentiments. Un any després i ja com a cantautor revelació en el nostre país publica el seu segon cd, "Batleship", un disc que el porta a la recerca de noves textures i experimentació per a la seva música. Cançons rodones i directes explosius són ara el segell d'en Paul. Viu el dia a dia en un camí de circumstàncies, fascinat i fascinant. És per això que mai sabrem exactament com es viurá el seu concert, sol o acompanyat, capaç de defensar el seu repertori a tot arreu.
"Happy Nothing" el seu últim treball és una joia a descobrir, una flor fruit del misteri de la música. Aigua en un riu constant d'energia creativa.

Espero que passeu una bona estona.

Natxo Tarrés
Músic. Del grup Gossos

Paul Fuster, nord-americà amb arrels catalanes a Cardona -el seu pare és el prestigiós cardiòleg Valentí Fuster-, va néixer a Minnesota fa 31 anys. Als 17 se'n va anar a viure a Colorado i després va viatjar a Arizona i a Nou Mèxic, abans d'establir-se a Nova York. Va ser un temps en que va recórrer múltiples estats en furgoneta o caravana i va exercir diversos oficis -mecànic, fuster, repartidor de pizzes, pintor, rentaplats-, fins i tot va muntar una escola de percussió i dansa africana a Michigan. Uns anys intensos a tots els nivells en que el Paul Fuster va tenir el seu fill Rowan i es va iniciar com a músic, especialment com a percussionista, a la vegada que tocaba la guitarra i la bateria amb diverses bandes de l'estat de Maine i de la ciutat de Nova York. També va participar com a percussionista d'estudi en enregistraments de prestigiosos artistes. L'any 1997 en un viatge a Cardona va decidir quedar-s'hi per un temps. Aquí va ser on va començar la seva carrera de cantautor. Des de llavors ha portat la seva música per tot el circuit català de petites sales, ha participat en nombrosos festivals, com l'U-Zona Reggae, Altaveu de Sant Boi, Mercat de Música Viva de Vic, BAM, Ribermúsica, Senglar Rock, Festival de la Diversitat, Festival GREC de Barcelona, etc. Va actuar al concert de la gira espanyola del 98 de la cantautora nord-americana Ani DiFranco. Ha actuat també a Madrid, Saragossa, Osca, Logronyo, Pamplona, Bilbao, Irún, Vitoria, Andorra, Perpinyà i Montecarlo, entre d'altres ciutats. Té editats 3 CD's: "36 weeks" (1998), "Battleship" (1999) i "Happy Nothing" (2002). Es va incloure el seu tema "Montserrat", extret del CD "36 weeks" a la banda sonora de la pel.lícula "Kràmpac", del director Cesc Gay. El seu últim CD, "Happy Nothing" (Quisso Records), ha estat mesclat i coproduït per l'ex-"Último de la Fila" Quimi Portet i va ser masteritzat prèviament a l'estudi del Natxo Tarrés, de Gossos, un dels grups catalans amb els que Paul Fuster ha col·laborat durant els sis anys que porta a Catalunya. Un temps suficient per formar-se un criteri contrari al "nacionalisme i l'hermetisme" del rock català: "Continuo sense entendre per què hi ha senyeres als concerts". Actualment Paul Fuster, guitarra i veu, es presenta en concert acompanyat de Xavi Molero a la bateria i Ricky Falkner al baix. La seva música, sempre difícil d'etiquetar, recupera les escències del folk rock nord-americà dels setanta, afegint-hi la cruesa i la vitalitat de les seves guitarres, l'emoció i el sentiment de la seva veu, arrossegant-nos a les interioritats del seu univers personal