El ClubProgramacióHistòriaAgendaEnllaçosNotíciesLlibre de visitesCrèdits@
ALEJANDRO FILIO - Lluny dels tòpics

"Només amb el cor s'hi pot veure bé; l'essencial és invisible als ulls", va dir la guineu al Petit Príncep.

Tot sovint donem per fet moltes coses que creiem saber, però desconeixem més coses de les que ens pensem. Tots creiem saber que els mexicans parlen com en Cantinfles. També ens pensem que porten barrets de "charro" i cartutxeres. Sabem que els qui no mengen sopa de petits no es fan grans. L'Alejandro Filio ve de Guadalajara, Jalisco, "de donde se dan los hombres", però se l'entén quan parla -potser perquè parla des del cap al cor-, vesteix samarreta i texans, i -si bé és cert que no ha crescut massa- no sé quina mena d'alquímia conjurava la Filia a la sopa del seu fill per fer-li créixer aquest talent en proporció inversa a la seva alçada. L'Alejandro viu lluny d'aquests i altres tòpics. I, des d'aquest Mèxic que tant creiem conènixer i tan poc coneixem, ens ve a parlar de congruència i del "Canto nuevo". Ens ve a explicar que mai se'n parla prou d'amor. Que cal creure en alguna cosa: en Crist, en la Pau o en Fidel. Però creure al cap i a la fi. I li demana a la Ninuerta que llenci les trenes per tornar a pujar un altre i un altre cop, com aquell qui li demana a la Blancaneus que torni a mossegar la poma perquè potser aquest cop ni li porti verí. L'Alejandro viu lluny també dels estàndards. Alguns dels qui intenten definir-lo diuen: "Toca la guitarra com en Silvio, escriu com l'Aute, composa com en Serrat i canta com en Milanés" D'altres afirmen: "Toca com en Pedro Guerra i escriu com en Sabina". Però la veritat que avui ens serà revelada és que l'Alejandro Filio toca, canta escriu i composa com l'Alejandro Filio. I això no és poc... ni tampoc és un tòpic.

Xavier Pintanel
Responsable de www.cancioneros.com

La biografia de l'Alejandro Filio és com un misteri. Ni està escrita ni ens ha estat facilitada, com si d'alguna manera el cantant i autor volgués ser jutjat i ser entes només a través de les seves cançons, fora de qualsevol context i deslligat de la seva pròpia carrera, un cas ben curiós. Sabem que és mexicà i que va néixer fa 41 anys en una família on hi ha hagut i hi ha més d'un artista i sabem també que va començar a cantar quan tenia 16 anys "siendo sus primeros foros centros culturales i peñas", segons s'extreu d'una presentació oficial. L'any 88 va treure el seu primer disc i en porta deu d'editats fins al moment. La seva discografia està formada pels següents títols: "Hay luz debajo", "Filio", "En esta inmensidad", "Caín", "1978-1988", "La verdad", "Hermano lobo", "Un secreto a voces", "Cuentos compartidos" i "Mujer que camina". A "Un secreto a voces", diversos cantautors espanyols i llatinoamericans s'uneixen a l'Alejandro Filio per interpretar les seves cançons. Són Alberto Cortez, Silvio Rodríguez, Pedro Guerra, Vicente Feliu, Carlos Varela, Alejandro Lerner, León Gieco, Tania Libertad, Luís Eduardo Aute, Amaury Pérez, Gerardo Alfonso, Raúl Torres, Juan C. Baglietto i Víctor Manuel. Aquest disc, que aquí vam poder descobrir l'any 98 editat per Columna Música, ara serà reeditat per la companyia Virgin i és d'esperar que suposi per a l'Alejandro Filio un major reconeixement popular a Espanya, un favor que ja s'ha guanyat des de fa uns anys a Mèxic i a molts països de Sudamérica. A banda d'això sabem també que l'Alejandro Filio va representar dues vegades al seu país al Festival de la Oti, aconseguint un quart lloc l'any 88 amb la cançó "Hay luz debajo" i un segon lloc l'any 90 amb la cançó "No te cambio". La setmana passada va ser al festival Altaveu, a Sant Boi, i demà actuarà al Mercat de la Música Viva de Vic. Després serà a Madrid, a la sala "Clamores" i més tard es presentarà a Canàries, on cada cop és més requerit, abans de continuar les seves actuacions per Mèxic i l República Dominicana. Al març va ser aquesta mateixa sala d'El Sielu com a convidat en la presentació del Rogelio Botanz amb qui es professen una autèntica admiració. El bon record que ens va deixar aquella nit amb la seva intervenció ens ha animat a programar-lo en aquesta primera "sessió extra" d'El Club de la Cançó i fa que el rebem amb moltes ganes.


Fotografies: Rossy López
www.rossy.org
<<<<