En David i en Gerard, uns bons amics d'aquells que no em deixaria perdre mai, em conviden avui a parlar de Filferro. Estic emocionada, agraïda i contenta de poder fer-ho tot i que de ben segur em faltaran paraules.

Parlar de Filferro és per damunt de tot parlar d'en David i en Gerard , no pas d' un producte ni d' un target. De fet mai vaig pensar que pogués ser d'una altra manera, atès que si els coneixes saps que són dos pura sangs, i allò que materialitzin reunirà allò que ells posseeixen: musicalitat, talent, gust, repte, coratge ,anhels, il·lusió, ganes, carisma, autenticitat, alegria, qualitat, visió, humanitat, consciència i sensibilitat, entre moltes altres coses, com ara l' esperit de superar-se en cada nova ocasió, com fan els bons, que quan conquereixen un cim saben que el pròxim pas és anar a per al següent. Si en una cassola hi posem temes universals del pop i del rock, el talent i la creativitat de dos grans xefs gourmets de la música, amb els ingredients generosament convidats i combinats que afegeixen a cada creació en forma de col·laboradors i l' amor que senten per la seva llengua i pel que fan , es crea un plat del millor dels gustos. Espero que pugueu gaudir de les seves creacions tant com jo ho faig.

Filferro, he sentit la gratitud i la il·lusió a cau d' orella cada vegada que has compartit amb mi una creació inclús abans de sortir del forn. M'he sobtat com una nena petita en la descoberta de cada gir i de cada detall amagat entre paràgrafs i notes. Gràcies per la qualitat i per l'efecte del factor sorpresa. M'he emocionat quan he llegit entre línies alguns missatges més enllà de lletres conegudes i adaptades, perquè els meus ulls han pogut brillar amb moltes de les invocacions contingudes. I he rebut amor cada cop que em mostres com l'amor de dos germans que s' estimen com si ho fossin engendra, fruit de l' estima compartida a la terra, a la llengua i a la seva passió, més amor i musicart. He aprés de tu que qui sembra intencions i abona amb el millor de si mateix, recull bons fruits. Gràcies per compartir aquets bonic fruit que és Filferro.

Per molts anys més, us estimo.

Yasmin Mourat
Amiga de Filferro

Filferro va néixer l'any 2015, a partir de dues trajectòries musicals que corrien paral·leles i d'una amistat de molts anys entre el Gerard Serratroy i el David Repullès.
Gerard Serratroy (Manresa, 31-10-1979) va descobrir la guitarra a l'agrupament escolta Cardenal Lluch i la va perfeccionar de forma autodidacta. Es va estrenar com a músic als 20 anys amb el grup Mottopertuto a la Festa Major Alternativa de Manresa. A partir d'aquell moment deixa els estudis de comerç internacional i es dedica plenament a la música. Passa un temps a Irlanda on coneix el David Repullès que acabarà convertint-se en el cantant de Mottopertuto i el seu gran amic i grava el seu primer disc amb el grup. Inicia llavors set anys d'estudis al Taller de Músics de Barcelona. En acabar comença a donar classes a diferents escoles i a tocar amb l'Orquestra Mitjanit on s'hi estarà sis anys. Mentrestant estudia Psicologia a la UOC però els estudis reglats no donen resposta a les seves inquietuds i per altres camins es forma en el que ell anomena "Misticisme racional". Als 34 troba la tranquil·litat que necessita a Rajadell i engega un canal de guitarra a Youtube, Gerins Guitarmusic, que el duria cap el món de la producció. És llavors quan li proposa al David fer algun video junts. Comencen adaptant "More than words", de Metallica i a partir de la bona rebuda que va tenir a les xarxes va ser quan va néixer Filferro. Actualment, entre altres activitats, és professor a l'escola Ad libitum de Manresa. Al marge de Filferro també manté dos duets musicals amb els seus amics Yasmin Mourat i Joan Grados.

David Repullès (Manresa, 4-8-1981) va descobrir als 14 anys una guitarra al traster dels pares i ja mai més ha abandonat la música. Decidit a dedicar-s'hi de ple escull la veu com a instrument i rep classes de cant clàssic amb Jordi Noguera (de qui encara és alumne) a l'Escola de Música de Navarcles. A banda de cantar a desenes de bandes de rock, funky i gospel, als 18 anys entra al Cor Lerània on encara continua. Als 20 anys comença estudis de disseny gràfic i s'hi acaba dedicant professionalment però sense deixar el món musical. S'interessa pel teatre musical i canta en obres com "El retaule del flautista", "En el nom del pare" o "Moulin Rouge". Al 2007 entra com a cantant al grup de versions La Banda del Coche Rojo amb els que fa més de 500 concerts i el 2013 al cor Barcelona Gospel Messengers. Actualment, a més a més de treballar com a dissenyador gràfic al diari ARA, també és professor de cant i director coral a l'escola de musica Burriac, de Mataró.