Ja feia temps que havia sentit a parlar d'un cantautor uruguaià que estava gravant el seu darrer disc a casa del José Encinas (col·laborador habitual i coproductor del nostre darrer disc) en un poblet de la serra madrilenya. Ell m'havia explicat que tot el projecte havia estat molt interessant, que -sense estar gravat amb grans mitjans- sonava molt bé i em parlava d'un gran artista. Al cap d'un temps, remenant els armaris de la nostra casa discogràfica vaig trobar un exemplar del que aleshores era el seu darrer disc anomenat "Frontera", i en veure que ningú no em deia que no, me'l vaig endur. Recordo la sensació i les cares de tots plegats en compartir el viatge fins a Manresa escoltant el disc. Fins i tot la meva dona, molt crítica amb els meus gustos musicals, em renya quan el disc no és a casa. Amb el temps he pogut escoltar anteriors treballs seus i he vist la impressionant i ràpida projecció d'aquest artista uruguaià. És per això que penso que mai no pararà de sorprendre'ns. Crec que si algú em digués: "estic buscant un artista que agradi, que sàpiga segur que em farà quedar bé i que la gent s'ho passi bé" (frase habitual de molts organitzadors de concerts) no dubtaria en cap moment a escollir-lo a ell. La música de Jorge Drexler és d'aquella que sempre que l'escoltes et fa evocar les olors, els records i els moments que t'envoltaven quan el vas conèixer. Després de veure'l en directe diverses vegades i de poder compartir uns minuts xerrant amb ell, vaig descobrir un músic que desprèn energia, que escolta les opinions i que té ganes de mostrar tota la bona música que porta a dins. Ara acaba de treure un nou disc, "Sea", i després de sentir el primer senzill, intueixo que ens espera un altre treball excel·lent. Jo sempre l'he vist acompanyat per la seva banda (per cert, molt bona). Avui, en canvi, el podrem escoltar tot sol amb la guitarra i suposo que amb alguna de les seves joguines electròniques. Disposem-nos doncs, a gaudir d'un gran concert.

Oriol Farré
Membre del grup Gossos

Jorge Drexler Prada va néixer a Montevideo, a l'Uruguai, l'any 64, fill de pare alemany, en una família de metges, circumstància que el duria a estudiar medicina i a exercir durant quatre anys com a oto-rino-laringòleg. De ben jove es va sentir atret per la música, als cinc anys començava a estudiar piano i als onze guitarra clássica. Més tard estudiaria llenguatge musical, harmonia, composició i tècnica vocal. Aquesta formació musical fa que defugi el qualificatiu de cantautor. "El que l'interessa a un cantautor -diu- és el discurs i és ben poc habitual que participi en els arranjaments perquè no li preocupa dir res amb la música. A mi m'interessen per igual els dos aspectes". Una mostra d'aquest doble interès és que va ser precisament en la seva vessant literària que, l'any 87, va obtenir el primer premi en el concurs de contes curts organitzat per la Universitat de la República de l'Uruguai. Dos anys més tard començava a escriure cançons i ben aviat començava també a recollir importants premis com a compositor.
L'any 92 edita el seu primer L.P. "La luz que sabe robar" i el 94 un segon llarga durada titulat "Radar". Durant tot aquest temps compagina les seves actuacions amb l'exercici de la medicina. Però vet aquí que arriba el Joaquín Sabina a Montevideo i al veure'l queda tan impactat que el convida a actuar de teloner en els recitals que presenta a aquella ciutat. Després l'invita a anar-se'n amb ell a Madrid on l'introdueix en els circuits musicals de la capital. Hi arriba al febrer del 95. A partir d'aquí Jorge Drexler tanca la seva consulta i s'aboca de ple a la música vivint a cavall entre Madrid i Montevideo. Durant tot el temps que porta a Espanya ha escrit cançons que han estat enregistrades per l'Ana Belén, el Víctor Manuel i el Pablo Milanés amb motiu de la seva gira conjunta "En blanco y negro", el Miguel Rios i els Ketama i ha publicat quatre discos: "Vaivén", "Llueve", "Frontera" i "Sea". Amb aquest últim CD que va veure la llum el pasta dia 21 el Jorge Drexler, sense renunciar a la qualitat i al seu estil personal, podria fer-se definitivament un nom entre un públic més majoritari.