Ja fa un munt d'anys que veig voltar en Damià amunt i avall amb una guitarra entre les mans. En Damià és per sobre de tot un apassionat de música i de l'anima que conté. És doncs darrera la gran recerca, la música amb ànima. Deu ser per això que sempre s'ha acompanyat del Soul i del Blues com a llenguatge permanent en les seves composicions malgrat s'ho emporti tot una mica més enllà, donant personalitat pròpia a un gènere que malgrat ha perdut quota esta sempre present com essència en la resta de generes.
En Damià ja no és una jove promesa, en Damià ja camina sol i deixant empremta. En un moment en que la música esta lligada més que mai a criteris de modernitat o estètics ell proposa anar a la senzillesa, anar a la base, altre cop, anar a l'anima. És sens dubte quelcom terapèutic que desprèn des del seu interior cap a tots nosaltres. Amb passa ferma i atreviment en Damià s'ha guanyat el seu lloc i em permetria dir que esta just als inicis d'una nova etapa, aquella consolidació de l'artista, aquell punt en que ja no busca, ja és i tots nosaltres em podem gaudir profundament.

Damià Olivella va néixer el 29 de desembre del 1978, a Barcelona, però la família es va traslladar a Manresa i ell porta vivint aquí des dels dos anys. La música va ser el seu primer estímul i de petit cantava tot allò que sentia a casa seva, des dels Beatles fins a Stevie Wonder. Recorda especialment l'impacte que li va produir escoltar "Who's loving you", cantada pels Jackson Five. Possiblement va ser aquella cançó la que el va impulsar a dedicar-se de ple a la música, les ganes de poder fer allò algun dia. Als onze anys, amb els seus estalvis i tres mil pessetes manllevades als pares es va poder comprar una guitarra elèctrica que va veure a l'aparador de la botiga Sibelius, de Manresa. I amb la guitarra més barata del mercat i el llibre "La jungla de seis cuerdas" va començar a practicar pel seu compte. Més tard rebria quatre classes d'un parell de professors -quatre comptades- i després de desenganyar-se de l'ensenyament musical tradicional va refiar-se de la seva bona oïda i d'allò que va anar aprenent pel camí, d'aquí i d'allà. El suficient per començar a fer cançons i fins i tot per donar classes tan bon punt va deixar l'escola als setze anys. A partir d'aquell moment es va enrolar en diversos grups com a guitarrista i fins i tot va crear la seva pròpia formació, Damià Olivella Electric Blues Band, amb la que va fer un nombre important d'actuacions. Als vint anys va enregistrar el seu primer disc, "Devnath" (1999), amb el seu mateix nom artístic. "Devnath" vol dir "rei dels déus" en sànscrit, i és el mateix sobrenom que li van posar els seus pares, molt abocats al món hippie i a l'espiritualitat hindú. Aquell primer disc era instrumental i d'ell se'n va extreure alguna peça per servir de sintonia o com a fons musical d'algun anunci i fins i tot d'una pel·lícula. Van haver de passar nou anys perquè "Devnath" tragués el seu segon CD, "No one else but me" (2008), ja cantat, amb les cançons totes en anglès. Curiosament va ser durant l'any que va passar a Londres -entre el 2007 i el 2008-, donant classes de música i cantant per pubs, quan el Damià va començar a escriure en català. I a l'agost del 2009, ja de tornada a Manresa, va publicar el disc que suposaria l'inici de la seva actual etapa. Un disc en català, "Ara", que agafaria volada a principis del 2010 i que l'ha donat a conèixer tant en circuïts comercials com alternatius, un cas ben curiós, tan peculiar com la música que fa i que beu de diversos gèneres -del blues, com no podia ser d'altra manera, però també del funky, del soul, del folk...- Aquesta nit es presenta a El Club de la Cançó acompanyat de la seva guitarra i pel seu grup: Xevi Camp (bateria), Jordi Blanes (baix i cors), Joan Miranda (teclats) i Joan Llamas (guitarra acústica i cors). Avui podrem escoltar un cantautor que vol trencar la línia que separa l'artista de la persona i que, com explica, vol "ser el mateix a dalt i a baix de l'escenari".